Maria Mercader Forcada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 14:
Maria Mercader va entrar en el món del cinema de la mà de la cineasta [[Rosario Pi Brujas|Rosario Pi]]. Primer fou secretaria de rodatge<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Gualtiero.|nom=De Santi,|títol=María Mercader, retrato de una actriz|url=https://www.worldcat.org/oclc/52519056|edició=1a. ed|data=2002|editorial=Littera Books|lloc=Barcelona|isbn=8495845059}}</ref> al film ''El gato montés'' ([[1935]]) i, més tard, s’inicià com a actriu principal a ''Molinos de viento'' ([[1936]]-[[1937|7]]).<ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América|url=https://www.worldcat.org/oclc/726828469|data=2011-<2012>|editorial=SGAE|lloc=Madrid|isbn=9788480488211}}</ref>
A causa de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]] es traslladà primer a [[París]] i després a Roma. A la capital francesa va compaginar la seva activitat davant les càmeres, en cintes com ''L’Étrange nuit de Noël'' ([[1938]]), amb la formació en [[Art dramàtic|Art Dramàtic]] amb [[Louis Jouvet]]. No durà gaire la seva estada a [[França]]:
Tornà a [[Espanya]] per rodar ''Marianela'' ([[1940]]). Els interiors d'aquest film van ser rodats als [[Estudis Orphea]] de Barcelona.<ref name=":0" /> Dos anys més tard retornà a Espanya per rodar la [[coproducció]] ''Madrid de mis sueños''/''Buongiorno, Madrid!'' (1940). Mercader rodà més coproduccions entre Espanya i Itàlia: Marido provisional/Dopo divorzieremo (1940), ''Il prigionero di Santa Cruz''/''El prisionero de Santa Cruz'' (1941) i ''La fuerza bruta''/''La forza bruta'' (1940). Al [[1942]] rodà ''Un garibaldino al convento'', film dirigit per [[Vittorio de Sica]], qui més tard fou el seu marit.<ref name=":1" />
Línia 20:
A Itàlia també va treballar amb altres directors i directores de renom com [[Rossano Brazzi]], [[Carlo Ludovico Bragaglia]], [[Luigi Zampa]], [[Vivi Gioi]], [[Umberto Melnati]], [[Ernesto Almirante]] o [[Anna Magnani]].<ref name=":0" />
Entre [[1944]] i [[1946]] Mercader debutà a
L’any 1946 tornà a la pantalla gran amb ''Il canto della vita'' (1946) i, un any més tard, amb la [[Segona Guerra Mundial]] finalitzada rodà ''Natale al Campo 119'' ([[1947]]). Continuà fent cinema fins al [[1951]] quan després de rodar ''Buongiorno Elefante'' (1951) aturà la seva carrera cinematogràfica. Durant aquest últim any
No seria fins al [[1975]] Mercader tornà a posar-se davant de la càmera per rodar ''Giovannino'' (1975).<ref name=":0" /> Al [[1986]], de la mà de Marguerite Duras interpretà per a teatre la versió catalana de
L'any [[1978]] publicà un recull de memòries en record a Vittorio de Sicca titulat ''La mia vita con Vittorio De Sica''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=1941-2006.|nom=Romaguera i Ramió, Joaquim,|títol=Diccionari del cinema a Catalunya|url=https://www.worldcat.org/oclc/803708295|data=2005|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=8441213798}}</ref>
La seva última pel·lícula fou un ''[[remake]]'' titulat ''Il signior Max'' realitzada pel seu fill [[Christian De Sica]]
==Parentiu==
| |||