Principat de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: adobant enllaços trencats a la GEC |
Cap resum de modificació |
||
Línia 165:
==== Segle XVIII ====
[[Fitxer:Nova planta Catalunya 1.jpg|miniatura|[[Decret de Nova Planta]] ([[1716]]) ]]
En les últimes dècades del segle XVII, durant el regnat de l'últim rei Habsburg, [[Carles II d'Espanya|Carles II]], malgrat el conflicte intermitent entre Espanya i França, la població catalana va augmentar fins a aproximadament 500.000 habitants i es va recuperar l'economia. Aquest creixement econòmic va ser impulsat en gran manera per l'exportació de vi a [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i la [[Províncies Unides|República Holandesa]], donat que aquests països estaven involucrats en la [[Guerra dels Nou Anys]] contra França, per la qual cosa no pogueren comerciar amb el vi francès. Aquest nou comerç va provocar que molts catalans
Al final de la [[Guerra de Successió espanyola]], en què els catalans, juntament amb els altres estats de la Corona d'Aragó, van donar suport a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] d'Àustria com a Carles III d'Espanya, el vencedor Borbó el Duc d'Anjou, ara [[Felip V d'Espanya|Felip V]], va ocupar la capital de Catalunya després d'un llarg setge l'11 de setembre de 1714 i el 1716 va signar els [[Decrets de Nova Planta]], que va abolir la Corona d'Aragó i totes les institucions i lleis catalanes (excepte el dret civil) i va establir l'ús de la llengua castellana a la nova Reial Audiència de Catalunya en detriment de la catalana.
Línia 204:
== Règim administratiu ==
[[Fitxer:Vegueries Catalunya 1304.svg|miniatura|Vegueries del Principat de Catalunya l'any 1304. Els territoris en groc i marró no depenien de cap veguer]]
Catalunya fou organitzada en [[vegueries]]. La vegueria era una organització territorial de Catalunya encapçalada per un veguer (llatí: vigerius). Els orígens de la vegueria es remunten a l'època carolingia, quan els vicaris (llatí: vicarii, singular vicari) es van instal·lar sota l'estructura comtal de la Marca Hispànica. L'ofici d'un vicari era la vicariata (llatí: ''vicariatus'') i el seu territori era una vicaria. Tots aquests termes llatins de l'administració
El [[veguer]] era nomenat pel rei i n'era responsable davant d'ell. Era el comandant militar de la seva vegueria (i, per tant, guardià dels castells reials), el cap de justícia del mateix districte, i l'encarregat de les finances públiques (fisc) de la regió que se li encomanava. A mesura que avançava el temps, les funcions del veguer es van fer cada vegada més judicials. Dirigia la cort (jutjat) del veguer o de la vegueria amb el seu propi segell. La cort tenia autoritat en tota matèria excepte els relacionats amb l'aristocràcia feudal. Normalment escoltava els casos de la corona, els civils i penals. Tanmateix, el veguer va conservar també certes funcions militars: va ser el comandant de la milícia i el superintendent de castells reials. El seu treball era la llei i l'ordre i el manteniment de la pau del rei: en molts aspectes, una oficina anàloga a la del [[sheriff]] a Anglaterra.
| |||