Rondó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m en txec, replaced: Bedrich Smetana → Bedřich Smetana AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Wolfgang Amadeus Mozart - rondo no. 3 in a minor, k. 511.ogg|miniatura|Rondó núm. 3 en [[la menor]], [[Köchel]] 511, de [[Wolfgang Amadeus Mozart]].]]
Un '''rondó''' és una [[forma musical]] que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit. El fragment que es repeteix s'anomena [[tornada]], mentre que els variables i intercalats s'anomenen episodis. Generalment aquesta estructura temporal musical s'expressa de la manera següent:
A-B-A-C-...-A
Línia 8:
A-B-A-C-...-A-coda
Així, apareixen com a essencials en el rondó, dos elements; el primer és aquest equilibri entre unitat i diversitat que, de maneres diverses, afecta la música occidental, i que aquí s'assegura amb aquesta alternança de material temàtic. El segon, que no es tracta d'una forma musical basada en el [[desenvolupament (música)|desenvolupament]] i transformació d'unes idees musicals, -d'un [[tema (música)|tema]], vaja- sinó que es basa en la juxtaposició de temes diversos. Això no obsta que de vegades -no pas poques- les successives aparicions de la tornada, o algunes d'elles, incorporin algun tipus de modificacions en relació a la primera o a l'anterior. En aquest cas tindríem un rondó d'estructura
A-B-A<sub>1</sub>-C-A<sub>2</sub>-...-A
Línia 15:
Cal cercar l'origen del rondó a França, a la segona meitat del [[segle XVII]], amb una grafia francesa (''rondeau'') que ja tenia antecedents en una de les ''formes fixes'' que s'anomenava igual en referència a aquest retorn a una frase ja escoltada i el sentiment de ''roda'', de quelcom rodó que aquest retorn comporta.
Es troben rondós en l'obra de [[Jean Baptiste Lully|Lully]] i en la de [[François Couperin]], tant formant part de [[suite]]s com donant forma a composicions per a [[clavecí]] en un sol [[moviment]], com en el cas de François Couperin. En general, els episodis no s'allunyaven gaire de la tornada, ni [[to (música)|tonalment]] -normalment a la [[Tònica (música)|tònica]] o, com a màxim, a la [[dominant]]- ni [[tema (música)|temàticament]], és a dir, sense jugar la carta del contrast obert.
Es troben entre els rondós més coneguts d'aquest període el que conforma el [[preludi]] del [[Te Deum]] de [[Marc-Antoine Charpentier]], especialment conegut com a [[sintonia]] de l'[[Eurovisió]], i el que [[Henry Purcell]] va intercalar, com a peça instrumental, a la seva obra escènica Abdelazar, atès que [[Benjamin Britten]] va agafar-ne la tornada com a [[tema (música)|tema]] per a les [[variació (música)|variacions]] de la seva ''[[The Young Person's Guide to the Orchestra|Guia d'orquestra per a joves]]''.
Línia 45:
Tot i que no és excepcional, també es dóna l'ús de la forma rondó en els moviments lents. En el cas dels ''finale'', era habitual que s'utilitzés el patró rítmic de la [[contradansa]],atès que aquest era un altre elements que conferia lleugeresa (i facilitat d'escolta) a l'últim temps de l'obra.
Un part important dels rondós d'aquesta època contenen tres tornades i dos episodis; també és, fins a cert punt, freqüent que el primer episodi en la tonalitat de la [[dominant]] o el relatiu, i el segon en la de la [[subdominant]] o, també, el relatiu.
L'aplicació de les tècniques de [[desenvolupament (música)|desenvolupament]] propis de la [[forma sonata]] al rondó, va donar lloc a la forma [[rondó-sonata]].
Línia 58:
En el [[música romàntica|Romanticisme]] el rondó va prendre un caire més lliure i més dinàmic, amb un major grau de treball temàtic, i fou utilitzat, també, per donar forma a composicions d'un sol moviment, sovint precedides d'una introducció breu de caràcter lent, i adoptant, el rondó, un caràcter brillant.
De fet, hi adopta perfils molt diversos: dimensions enormes, com el de la [[Simfonia número 9 (Mahler)|Simfonia número 9]] de [[Gustav Mahler]], als [[Quadres d'una exposició]] de [[Modest Mússorgski]] en què cada episodi pren la forma d'una peça de caràcter, a la música descriptiva com el [[Moldava]] de [[
En el segle XX el rondó es troba, especialment, e les primeres dècades de segle i en els compositors que d'alguna manera o altra es mostren més vinculats als aspectes formals de la tradició.
Línia 70:
*Gran Enciclopèdia de la Müsica
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Rondo}}
[[Categoria:Formes musicals]]
| |||