Franco Alfano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica +Gran Enciclopedia de la Música Clásica
Cap resum de modificació
Línia 7:
 
Després que el [[1924]] [[Giacomo Puccini]] deixés en morir inacabada la seva òpera Turandot, Alfano es disputà amb l'amic de Puccini i director [[Arturo Toscanini]] la conclusió de l'òpera de la qual Puccini només n'havia deixat alguns esbossos. Alfano acabà finalment escrivint la versió que, després d'uns retalls radicals per part de Toscanini, esdevingué el final estàndard de l'òpera fins a la proposta de [[Luciano Berio]] del [[2001]]. El dia de l'estrena de Turandot sota la batuta de Toscanini, aquest en arribar al punt al qual Puccini havia deixat la peça inacabada, va parar de dirigir l'òpera i digué: ''«Qui finisce l'opera, perchè a questo punto il maestro è morto»'' (aquí finalitza l'òpera perquè en aquest punt el Mestre morí).<ref>{{ref-web |url= http://www.bib.uab.cat/human/exposicions/puccini/biografia.php |títol= Biografia Giacomo Puccini | consulta= 4 juliol 2014 |cognom= Coré |nom= Raul | editor= Universitat Autònoma de Barcelona |data=2009 |citació= L’estrena de Turandot va estar marcada per dues anècdotes. La primera, que el director Arturo Toscanini es va negar a interpretar, com volia Mussolini, l’himne feixista Giovinezza, i el Duce va renunciar a assistir-hi. I en segon lloc, que en el moment posterior al seguici fúnebre de Liù, Toscanini baixà la batuta i, girant-se cap al públic, digué amb veu emocionada: “Qui finisce l’opera, perchè in questo punto il Maestro è morto”. }}</ref>
 
Després d'aquest treball el seu major èxit fou l'òpera ''Cyrano de Bergerac'' i l'òpera radiofònica ''Vesuvius''.<ref>{{Ref-llibre|títol=Guía universal de la ópera|url=https://www.worldcat.org/oclc/230207277|editorial=Robinbook|data=2007|lloc=Barcelona|isbn=978-84-96924-03-1|cognom=Alier Aixalà, Roger, 1941-}}</ref>
 
== Obres ==