Eupeta: diferència entre les revisions

No obstant això, Serle (1952) ja va assenyalar una sèrie de similituds entre aquesta espècie i les dues del gènere [[Picathartes]]: proporcions similars, posició de les fosses nasals, forma del front, i de la cua. Basant-se en estudis moleculars, Jonsson et al. (2007) sosté que aquesta postura està més a prop de la posició correcta per a aquesta espècie, ''Eupetes macrocerus'' està més estretament relacionat amb aquest últim grup, constituint una altra branca precoç del [[subordre]] [[Passeri]] de l'[[ordre (biologia)|ordre]] dels [[passeriformes]]. D'aquesta manera, el més correcte seria la col·locació en una [[família (biologia)|família]] monotípica, els '''eupètids''' (''Eupetidae''), una de les tres famílies d'aus restringides a l'[[zona indomalaia|regió oriental]].

 

*És un ocell mitjà, bastant prim, que fa aproximadament 28-30 cm de llargària, amb un pes de 66-72 g.

*Coll llarg i prim, bec llarg i negre, cames llargues i cua llarga.

És una au tímida i reservada, que viu al terra dels boscos. Camina com un rascló, sacsejant el cap a la manera de les gallines, i prefereix córrer en lloc de volar quan és molestat.

S'alimenta principalment d'insectes, incloent-hi les cigales, escarabats, aranyes i cucs.

 

Se sap poc sobre els hàbits de reproducció. Ponen els ous al voltant de gener i febrer i s'han observat els pollets en juny. S'han descrit nius situats a prop del terra, en un munt de fulles mortes entre les tiges d'una planta, a uns 30 cm del sòl. El fabriquen amb fibres vegetals, amb forma de tassa. La posta és de dos ous de color blanc sense marques.