Revisió del 01:45, 7 nov 2019 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.775 edits m Revertides les edicions de 93.176.135.158. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 14:03, 17 març 2020 modifica desfés 85.48.188.227 (discussió) →‎Període merovingi Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: == Període merovingi == Al llarg de període merovingi apareix la família dels [[pipínids]] (descendents de [[Pipí de Landen]], o Pipí el Vell), que dóna pas al naixement de la [[dinastia Carolíngia]]. El poder dels majordoms de palau va anar incrementant-se d'una manera contínua. En principi eren només servidors del rei i responsables del palau, però a partir del {{segle\|VII\|s}}, de forma progressiva, ~~van desenvolupar un verdader poder darrere del tron d'Austrasia~~la, el sector nord-est del regne dels [[Francs]] sota la dinastia merovingia, pel que aquest ofici es va convertir en una aposta entre els aristòcrates i ràpidament va arribar a ser heretable en la família dels Carolingis. [[Dagobert I]], conscient de l'amenaça que aquests representaven, se separa del majordom Pipí de Landen i reprèn, personalment, el poder. Però quan mor, el regne recau definitivament a les mans dels majordoms pipinides. L'ascensió dels Pipinides no es va realitzar sense entrebancs i durant 20 anys, de [[662]] a [[680]], van ser expulsats del poder per la família de Vulfoald. Línia 9: Ansegisel, pare de [[Pipí de Heristal]] va ser assassinat durant aquest període. Els sobirans descendents de Dagobert I, sovint molt joves i amb una esperança de vida molt curta, no podien regnar sense l'ajuda dels majordoms de palau. Aquests van aprofitar la situació per augmentar el seu poder i dirigir el país reemplaçant els sobirans: ells nomenaven els bisbes, els comtes i els ducs, firmaven els acords amb els països veïns, decidien i mantenien les campanyes militars. Els majordoms de palau van teixir, per al seu profit, una xarxa de fidelitats basades en els dots i les aliances matrimonials. En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de [[reis mandrosos]] que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, tan aviat com va arribar definitivament al poder, es va dedicar a denigrar l'antiga dinastia merovingia per tal de legitimar el seu [[cop d'estat]]). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang reial. L'últim rei merovingi [[Khilderic III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al [[Papa Zacaries]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat a [[Basílica de Saint-Denis\|Sant Denís]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya. A la història es troben nombrosos casos d'usurpació de poder a una dinastia per part de servents seu. Els més coneguts, perquè es van instal·lar durant un llarg període, com en el cas dels Pipinides, són els ''Peshawa'', dels [[Confederació Maratha\|Marathas]] i els [[Shogun]] del [[Japó]]. == Principals majordoms de palau ==

Majordom de palau: diferència entre les revisions