Majordom de palau: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de 85.48.188.227. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
Durant el període [[dinastia Merovíngia|merovingi]], el '''Majordom de palau''' (
Durant el regnat dels últims reis merovingis,
== Període merovingi ==
Al llarg de període merovingi apareix la família dels [[pipínids]] (descendents de [[Pipí de Landen]], o Pipí el Vell), que dóna pas al naixement de la [[dinastia Carolíngia]]. El poder dels majordoms de palau va anar incrementant-se d'una manera contínua. En principi eren només servidors del rei i responsables del palau, però a partir del {{segle|VII|s}}, de forma progressiva, van desenvolupar un verdader poder darrere del tron d'Austrasia, el sector nord-est del regne dels [[Francs]] sota la dinastia merovingia, pel que aquest ofici es va convertir en una aposta entre els aristòcrates i ràpidament va arribar a ser heretable en la família dels Carolingis.
[[Dagobert I]], conscient de l'amenaça que aquests representaven, se separa del majordom Pipí de Landen i reprèn, personalment, el poder. Però quan mor, el regne recau definitivament a les mans dels majordoms pipinides. L'ascensió dels Pipinides no es va realitzar sense entrebancs i durant 20 anys, de [[662]] a [[680]], van ser expulsats del poder per la família de Vulfoald.
Ansegisel, pare de [[Pipí de Heristal]] va ser assassinat durant aquest període. Els sobirans descendents de Dagobert I, sovint molt joves i amb una esperança de vida molt curta, no podien regnar sense l'ajuda dels majordoms de palau. Aquests van aprofitar la situació per augmentar el seu poder i dirigir el país reemplaçant els sobirans: ells nomenaven els bisbes, els comtes i els ducs, firmaven els acords amb els països veïns, decidien i mantenien les campanyes militars. Els majordoms de palau van teixir, per al seu profit, una xarxa de fidelitats basades en els dots i les aliances matrimonials.
En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de [[reis mandrosos]] que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, tan aviat com va arribar definitivament al poder, es va dedicar a denigrar l'antiga dinastia merovingia per tal de legitimar el seu [[cop d'estat]]). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang reial.
L'últim rei merovingi [[Khilderic III]], va ser tancat en un monestir per [[Pipí I el Breu]] en [[751]]. Pipí demana al [[Papa Zacaries]] que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per [[Eginhard]]. Pipí és proclamat rei en [[751]], més tard és consagrat a [[Basílica de Saint-Denis|Sant Denís]] en [[754]]. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill [[Carlemany]], va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya.
A la història es troben nombrosos casos d'usurpació de poder a una dinastia per part de servents seu. Els més coneguts, perquè es van instal·lar durant un llarg període, com en el cas dels Pipinides, són els ''Peshawa'', dels [[Confederació Maratha|Marathas]] i els [[Shogun]] del [[Japó]].
== Principals majordoms de palau ==
;[[Austràsia]]
*[[Radon]] majordom de palau a Austràsia ([[614]]).
*[[Grimoald I ]], majordom de palau d'Austràsia expulsat el ([[662]]).
*[[Vulfoald]], majordom de palau d'Austràsia ([[662]]-[[680]]) i de Nèustria ([[673]]-[[675]]).
*[[Pipí de Landen]], majordom de palau sota el regnat de Dagobert I ([[623]]-[[640]]) va ser exclòs per rebaixar les seves pretensions en 640, però després de la mort de Dagobert, recobra la seva funció a petició de la regenta del regne.
*[[Otó (majordom de palau)|Otó]], majordom de palau d'Austràsia en ([[640]]-[[643]]).
*[[Pipí d'Heristal]] o d'Herstal, anomenat també Pipí el Jove ([[16 de desembre]] ([[635]], Jupille -[[714]]), nebot de Grimald, majordom dels palaus d'Austràsia, Nèustria i [[Borgonya]].
*[[Carles Martell]] (cap a [[676]], [[Quierzy-sur-Oise]]), fill de Pipí de Heristal, majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria, [[duc de França]] ([[737]]-[[741]]).
;[[Regne de Borgonya]]
*[[Garnier]], ambaixador de [[Bizanci]] cap a [[570]], després majordom de palau.
*[[Pipí d'Heristal]], cridat Pipí el Jove (16 de desembre 635 - Jupille (Bèlgica), 714), nebot de Grimald, majordom del palau d'Austràsia, Neústria i Borgonya.
*[[Pipí el Breu]] (cap a 715 a Jupille (Bèlgica) 14 de setembre de [[768]] a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Nèustria, Borgonya i Provença, rei de Nèustria ([[751]]-[[768]]) rei de França ([[751]]).
;[[Nèustria]]
*[[Gundeland]] ([[613]]/[[616]]-[[639]])
*[[Erquinoald]] ([[641]]-[[658]]).
*[[Ebroí]] [[658]]-[[673]] i [[675]] - ? [[680]].
*[[Vulfoald]], majordom de palau d'Austràsia ([[662]]-[[680]]) i de Nèustria ([[673]]-[[675]]).
*[[Leudesi]] nomenat després de Vulfoald, és ràpidament expulsat del poder per Ébroïn a la seva tornada de l'exili.
*[[Warattó]] ([[680]] - ? [[686]]), deposat, per un temps, pel seu fill.
*[[Gislemar]], fill de l'anterior, va enderrocar el seu pare en [[684]], i va morir poc després.
*[[Bercari]] gendre de Warattó [[686]] -[[687]].
*[[Pipí d'Heristal]], cridat Pipí el Jove (16 de desembre 635 (Jupille, Bèlgica)-714). Nebot de Grimald, majorodom de palau d'Austràsia, Nèustria i Borgonya.
*[[Ragenfrid]], majordom de palau de [[715]] a [[717]].
*[[Pipí el Breu]] (~715, [[Jupille]] - 14 de setembre 768 a [[Sant Denis]]), fill de [[Carles Martell]], majordom de palau de Nèustria, Borgonya i Provença, rei de Nèustria (751-768), rei de França (751).
;[[Regne de Provença]]
*[[Pipí el Breu]] (~715, Jupille - 768, Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Neústria, Borgonya i Provença, rei de Nèutria (751-768), rei de França (751).
== Vegeu també ==
* [[Camarlenc]]
{{Majordoms merovingis}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Majordoms merovingis| ]]
| |||