Plaça de Sant Jaume (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 37.14.153.19. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 15:
*Plaça de Sant Miquel
}}
La '''plaça de Sant Jaume''' és el cor [[Administració pública|administratiu]] de la ciutat de [[Barcelona]], ja que hi ha encarades les seus del [[Govern de Catalunya]] (el [[Palau de la Generalitat de Catalunya]]) i de l'[[Ajuntament de Barcelona]] (la [[Casa de la Ciutat (Barcelona)|Casa de la Ciutat]]). És al lloc on es creuaven el [[Cardo]] (actuals carrers Llibreteria i del Call) i el [[Decumanus]] (actuals carrers del Bisbe/Ciutat/Regomir), vies principals de la [[colònia romana]] de [[Barcino]]. En aquest encreuament hi hagué el [[fòrum]] i el [[Temple d'August de Barcelona|temple d'August]], del qual es conserven quatre columnes al cim del [[mont Tàber]], al carrer Paradís.
[[Fitxer:Plaça Sant jaume Barcelona Mani CGT.jpg|miniatura|esquerra|Manifestació obrera a la Plaça Sant Jaume Barcelona ]]
El seu nom actual es deu a l'[[Església de Sant Jaume (Barcelona)|església parroquial de Sant Jaume]], edifici que des de l'[[època medieval]] ocupava el lloc de la plaça. La porxada que precedia el temple és on el consell de la ciutat es reunia abans de comprar les cases que serien la futura seu de la institució, al veí carrer de la Ciutat. Fou enderrocada el [[1823]] per tal d'obrir el carrer de Ferran i la plaça tal com està configurada avui dia. Cal destacar que abans d'aquests enderrocs la plaça es limitava a un petit espai en un angle, ja que la mateixa església, el fossar, les cases de la Batllia General i de la [[Cort del Veguer]] omplien la resta de l'espai.
També va ser anomenada plaça de la Constitució en diversos moments històrics (Revolució Liberal...), i aquest nom ha figurat en una placa a la [[façana]] de l'ajuntament, fins a la seva retirada l'any 2013.<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20130814/54378545431/trias-retira-sant-jaume-placa-de-la-constitucion-1837.html |títol=Trias retira de Sant Jaume la placa de la Constitución de 1837|editor= La Vanguardia|data= 14-08-2013|nom=Lluís |cognom=Serra|consulta= 7 d'octubre de 2013}}</ref> Durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] el nom oficial fou plaça de la República. El nom popular-col·loquial, però, sempre ha estat plaça de Sant Jaume.
== Història ==
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al segle XIV s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|767}}</ref> Durant el segle XIX, tres feiners per setmana s'hi instal·laven [[Els Encants Vells]].<ref name=Folch>{{Ref-llibre |cognom=Folch |nom=Ramon |títol=L'encant dels Encants |url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/lencant-dels-encants-2577089 |llengua= |editorial=El Periódico |data=15/8/2013 |pàgines= |isbn=}}</ref>
==Plaça castellera==
[[Fitxer:3d9f castellers de barcelona.jpg|miniatura|esquerra|La plaça de Sant Jaume és una [[plaça castellera]] important, sobretot per les diades que se celebren durant les festes de [[Festa major de la Mercè|la Mercè]]. A la foto [[3 de 9 amb folre]] dels [[Castellers de Barcelona]] ([[2001]]).]]
La plaça Sant Jaume és sens dubte la [[Places i diades castelleres|plaça castellera]] més important de la ciutat de Barcelona.<ref name="RC">Revista Castells. Num. 22 Agost-Octubre 2008 Pag. 46</ref> Tot i fer-se castells al {{segle|XIX|s}}, la plaça va rebre un fort impuls a partir del naixement de la colla de la ciutat el [[1969]]. Des d'aleshores Sant Jaume, com a plaça on està l'ajuntament de la ciutat, és la plaça més important de la colla, lloc on actua entre d'altres per l'aniversari de la colla i per Santa Eulàlia i la [[Festes de la Mercè|Mercè]], actuació on els [[Castellers de Barcelona]] acostumen a descarregar els seus millors castells.
El [[Llista de places de castells de 9|primer castell de nou pisos]] que s'hi va fer el va realitzar la [[Colla Joves Xiquets de Valls]] l'any [[1994]]. Després, en aquell mateix any, els [[Minyons de Terrassa]] van fer-hi el primer castell de [[gamma extra]], el [[2 de 9 amb folre i manilles]], castell que era el segon de gamma extra assolit en tot el segle XX.<ref name="RC"/> El [[1995]], novament els Minyons de Terrassa, van fer-hi el [[5 de 9 amb folre]], un gamma extra fins aleshores mai vist en tot el segle XX.<ref name="RC"/>
== Intervencions arqueològiques ==
El 2004 es va dur a terme una intervenció arqueològica al carrer del Bisbe i a la plaça de Sant Jaume consistent en el seguiment de l'obertura de rases per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, la qual va concloure amb resultats positius, donada la descoberta de les restes de dos murs, situats al subsòl de les [[Cases dels Canonges]], el primer, i al carrer de la Pietat, el segon. La primera d'aquestes estructures era bastida amb pedres de talla petita i mitjana i algun fragment de marbre i ceràmica, lligat amb morter de calç blanc molt endurit. La part visible tenia unes mesures màximes de 0,94 m de llargària, 0,56 m d'amplada i 0,29 m de fondària. Del segon mur, la part observable tenia una llargària de 0,68 m, una amplada de 0,60 m i una profunditat de 0,23 m Era bastit amb pedres de mida mitjana lligades amb morter molt endurit de color taronja. No es va conèixer els límits inferior i oest, ja que estaven tallats per una línia de telefonia.
Tant per una estructura com per l'altra, la inexistència de material i de nivells arqueològics associats no va fer possible atorgar una datació a les restes trobades. A més, el fet de tractar-se d'una localització parcial d'estructures aïllades i en no disposar d'informació a les fonts documentals negà la possibilitat de deduir en quin conjunt històric s'havia d'inscriure aquestes restes. Posteriorment a la seva excavació es va procedir a protegir amb geotèxtil i sauló per tal de poder continuar les obres.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|183}}</ref>
== Vegeu també ==
Linha 24 ⟶ 43:
== Referències ==
{{referències}}
==Enllaços externs==
{{Commonscat}}
| |||