Independència del Perú: diferència entre les revisions

En el polític es va tallar la dependència amb Espanya, en l'econòmic es va mantenir la dependència amb Europa, i en el camp social l'arrabassament de terres a indígenes es va accentuar en l'era republicana.<ref> Romero Emilio: Geografía Económica (1961)</ref> L'empleat domèstic indígena va ser tractat de forma inhumana, fins i tot en les primeres dècades del segle XX.<ref> Cheesman, Roxane: "Por la educación democrática en el hogar", El Comercio, Lima 26.01.13, p. A10</ref> L'indígena va aconseguir la ciutadania oberta del Perú en el mateix naixement de la república, el [[27 d'agost]] de [[1821]].<ref>"En adelante no se denominarán los aborígenes Indios ó Naturales; ellos son hijos y ciudadanos del Perú y con el nombre de "Peruanos" deben ser conocidos". Decret de José de San Martín de [[27 d'agost]] de [[1821]]. Perfil de Indoamerica de nuestro tiempo (1975), pàg 58. Alejandro Lipschutz.</ref><ref>El indígena originario ya obtuvo la plena ciudadanía española en la [[Constitució Espanyola de 1812|constitución de Cádiz]] de 1812. Scarlett O’Phelan. Los diputados peruanos en las Cortes de Cádiz y el debate sobre el tributo, la mita y la ciudadanía indígena. 2011.</ref> No obstant, en ple segle XXI se segueix construint una societat genuïnament democràtica, on siga possible la plena garantia i el respecte dels [[drets humans]].<ref> Del Busto D. José Antonio: Historia Cronológica del Perú (2006), Lima pàg.713</ref>

 

{{Referències}}