Insectes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 142:
La majoria de les espècies d'insectes realitzen una [[reproducció sexual]] típica, tenen sexes separats, morfológicament diferenciats entre si, i han d'aparellar-se per a reproduir-se. No obstant això, existeixen espècies que poden reproduir-se sense còpula i, fins i tot, aquest pot ser el procés predominant de reproducció en diversos grups. Aquestes espècies es denominen [[partenogènesi|partenogenètiques]]; es tracta d'un mecanisme de reproducció força estès en la majoria dels ordres de [[pterigots]]. També, malgrat que molt menys freqüent, existeixen espècies d'insectes que són [[hermafrodites]], és a dir, duen els dos sexes funcionals en el mateix individu (com per exemple ''[[Icerya purchasi]]'' i ''[[Perla marginata]]'').
Un bon exemple d'espècie partenogenética és el de l'[[insecte bastó]] ''[[Dixppus morosus]]''. Els mascles en aquesta espècie són summament escassos i les femelles comencen a pondre ous no fertilitzats quan maduren. Aquests ous es desenvolupen i obren amb normalitat, donant origen a noves femelles. D'aquesta manera una generació de femelles,
D'una manera diferent, una [[Abella reina|abella]] reina (''[[Apis mellifera]]'') pot pondre ous fertilitzats ([[diploide]]s) dels quals sorgeixen femelles, i ous sense fecundar ([[haploide]]s) dels quals sorgiran mascles (els abellots). Aquest tipus de partenogènesi que es produeix a partir d'òvuls que han sorgit per [[meiosi]] (pel que hi ha reducció del nombre cromosòmico), es denomina '''arrenotòquica'''. Aquest [[sistema de determinació de sexe]] en el qual les femelles són diploides i els mascles són haploides es denomina [[haplodiploïdia]]; combina la reproducció sexual i asexual i es troba força estès entre els [[himenòpters]].
| |||