Llibertinatge: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Referències|2 -> Referències)
m (neteja i estandardització de codi)
Els llibertins van ser perseguits tant pels catòlics com pels protestants.<ref name = Filoxarxa/> En texts ancians, la paraula llibertí és utilitzada com a sinònim d'[[heretge|heretgia]].<ref>[http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/14BDLC_14.pdf «La llengua que parlen ara les Illes Balears ¿procedeix dels muzaràbichs de tals illes, o dels pobladors catalans que hi dugué lo rey En Jaume I?»], ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana,'' tom IV, 1925-16, pàgina 23</ref> Per contrapropaganda eclesiàstica, la paraula va prendre en certs contexts una connotació negatiua de llicenciós en els costums o de [[Lliurepensament|lliurepensador]]<ref>{{GDLC|0083104|llibertí, llibertina}}</ref><ref>George A. Miller (red.), [http://wordnetweb.princeton.edu/perl/webwn?s=libertine «libertine» {{en}}],''[http://wordnet.princeton.edu WordNet, a lexical database for Englisch],'' Princeton, Princeton University, 1980 ss.</ref> que refusa els [[dogma|dogmes]] del [[catolicisme]]. Per a [[Joan Fuster i Ortells]] el llibertinatge és una «salvació del cos», una màxima reducció del dolor i la màxima promoció del plaer.<ref>Guillem Calaforra i Catellano, ''Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster'', [[València]], [[Universitat de València]], 2006, pàgines 198, {{ISBN|9788437063898}}</ref> [[Friedrich Nietzsche]] va ser un dels oposants majors a la moral ascètica i del combat eclesiàstic contra el llibertinatge. Considera que l'antillibertinatge i l'ideal [[ascetisme|ascètic]] ha actuat contra la salut de l'home.<ref>Joan Ordi, [http://www.alcoberro.info/pdf/ordinietgen.pdf ''Nietzsche: «La genealogia de la moral: síntesi de les idees més importants»''], Sils-Maria, Alta Engadina, juliol de 1887</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Ascetisme]]
* [[Don Joan]]
2.436.584

modificacions