Binèfar: diferència entre les revisions

El nom primitiu de Binèfar, és Avinefar, documentat en [[1092]],<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2326&tipo_busqueda=1&nombre=binefar&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= |títol=Binéfar |consulta=19/9/2012 |obra= |editor=GEA |data= |llengua= }}</ref> Abinèfar, Avenàfar, Benàfar o Binàfar i reconegut així pel regne de [[Montsó (Osca)|Montsó]].

 

 

[[Alcort]] és una pedania de Binèfar actualment despoblada.<ref>{{GEC|0002079|Alcort}}</ref>

És una de les dues úniques poblacions que trobem a la Llitera de parla castellana. Va pertànyer durant segles a Catalunya. Al segle XII el rei [[Alfons el Cast]] va fixar els límits de Catalunya al riu Cinca. I així va ser fins a l'Edat Mitjana, època en la qual [[Jaume el Just]] (fill de Pere II el Gran) va cedir els territoris de la Franja de Ponent a l'Aragó, tot i les protestes dels pobles d'aquests territoris, que se sentien catalans. Malgrat el canvi en l'administració la gent de la Franja va continuar parlant català. Durant la [[Guerra dels Segadors]], la comarca va ser l'escenari de enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses. La política de terra cremada del general de les tropes franco-catalanes, Philippe de La Mothe, va portar a la zona de Binèfar juntament amb altres pobles com [[Esplucs]], [[Montsó]], [[Albalat de Cinca]], etc. a patir una forta despoblació durant 10 anys,<ref>{{Ref-publicació |enllaçautor=Antoni Simon i Tarrés|cognom=Simon Tarrés|nom=Antoni|article=LA «JORNADA REAL» DE CATALUNYA QUE PROPICIÓ LA CAÍDA DEL CONDE DUQUE DE OLIVARES|publicació=REVISTA DE HISTORIA MODERNA|url=https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/16755/1/RHM_28_11.pdf|data=2010|pàgines=235-268}}</ref> fins que va ser repoblada l'any 1652 amb aragonesos de la dreta del [[Cinca]].<ref>{{GEC|0010109|Binèfar}}</ref> Al començament de la Guerra de Successió (1707) les fronteres del Principat de Catalunya es tornen a situar al Cinca a canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts. Però la pèrdua de la guerra va fer que la nova Administració borbònica integrés gairebé tota la Llitera al nou Corregiment de Barbastre. L'administració aragonesa va iniciar un ràpid procés de repoblament a tota la zona amb gent de l'Alt Aragó. Va ocórrer llavors una ràpida castellanització de la zona i la realitat ètnica va deixar de ser la catalana. La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

 

 

Durant la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]] ([[1936]]-[[1939]]) es va construir una de les col·lectivitats més importants d'Aragó, tot i que no va arribar a consolidar-se. El [[1970]] es va inaugurar el [[Sindicat Central de Regadius]] per part [[Joan Carles de Borbó]].