Suíntila: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

Entre el [[622]] (després de la campanya vascona) i el [[625]] (quan de fet acaba la seva crònica Isidor) Suintila va expulsar els romans d'Orient de llurs últimes posicions. La qüestió romana d'Orient és objecte de múltiples controvèrsies. Els grecs havien ocupat alguns territoris en temps de Recared, cap al final del seu regnat, (el [[589]] governava ''SpàniaSpania'' el patrici Comenciolus, i sembla que no es temia cap atac visigot, però la situació va canviar a la fi del segle). Durant el regnat de [[Viteric]] va tornar a combatre's amb resultat incert (una probable expansió romana d'Orient limitada va haver de ser contrarestada pel contraatac visigot); [[Gundemar]] els va atacar de nou el [[611]] però sembla que els grecs fins i tot van poder mantenir les seves posicions essencials. Les campanyes decisives es van portar a terme els anys [[614]] i [[615]], prenent-se diverses ciutats, entre elles [[Màlaga]]. El problema consisteix a saber quin any es va conquerir [[Cartago Nova]] (tradicionalment s'assenyalava la data del [[621]], però probablement no és correcta).

A la dècada dels trenta, és a dir alguns anys després de l'expulsió dels romans d'Orient, la ciutat romania destruïda (així ho indica Isidor a la seva obra ''Etimologies''), cosa que pel que sembla va ser obra dels gots, que van fer el mateix amb altres ciutats. El cronista franc [[Fredegari]] confirma el fet amb aquestes paraules: «''…et plures civitates ab imperi Romano Sisebodus litore maris abstulit et usque fundamentum destruxit.»,'' text del qual la traducció seria: «i més ciutats de l'Imperi Romà van ser preses per Sisebut a la zona costanera i seguidament va iniciar la seva destrucció». De fet Cartago Nova ja havia d'estar amenaçada des dels temps de Viteric. La propera ciutat de ''Bigastrum'' va caure abans del [[610]] en mans visigodes (doncs el seu bisbe va assistir a un concili el [[610]]) i va obtenir certa preponderància, potser a causa que la població de Cartagena abandonava la ciutat i es refugiava a [[Bigastre|''Bigastrum'']], però va ser destruïda cap a aquesta mateixa època (anys vint o trenta). La hipòtesi més corrent és que els gots no podien prendre les ciutats emmurallades més que després de llargs setges, i per això quan prenien ciutats emmurallades a l'enemic destruïen les fortificacions perquè no tornessin a servir-los de base en cas d'una reconquesta. La tesi es recolza en la destrucció (comprovada per l'arqueologia) de les ciutats d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] quan la província va ser presa pels [[vàndals]]; en la destrucció de les ciutats italianes de ''Pisaurum'' i ''Fanum'' pel rei ostrogot [[Vitigès|''Vitiges'']], i de [[Benevent]], [[Nàpols]], [[Spoleto]] i [[Tívoli]] per un altre rei ostrogot, [[Tòtila]]; i en una conducta similar dels [[llombards]] amb els romans d'Orient. Això pressuposa que Cartago Nova hauria de ser presa pels gots després del regnat de [[Recared]] i abans del de Sisebut (és a dir entre el 602 i el 612). El 602 l'exèrcit que els havia de combatre va ser confiat a Viteric, qui el març del 603 va aprofitar el seu control per donar un cop d'estat. Per tant va poder combatre durant el 602 sense que se sàpiga res d'això; en canvi sens dubte no va sortir a combatre el 603; després es va poder combatre el 604, 605 i 606 (i potser fins i tot posteriorment el 607, 608 i 609) i en alguna d'aquestes campanyes es prengué ''Sagontia'' i segurament ''Bigastrum''; finalment es va tornar a lluitar el [[611]], sembla que amb poc èxit. El fet que el Bisbe de Bigastrum estigués present en el Concili del 610, i que precisament la qüestió d'aquest Sínode fos convertir a [[Arquebisbat de Toledo|Toledo]] en arquebisbat en substitució de [[Cartago Nova]], podria indicar que la ciutat encara no havia estat recuperada. La destrucció en aquest cas cal atribuir-la als romans d'Orient, que, encerclats, l'haurien destruït abans d'abandonar-la. Només la referència de Fredegari de què la destrucció de ciutats costaneres va ser obra de SisebutoSisebut impedeix assegurar-ho. La conquesta fou probablement el 614.

Després d'això quedava poc als romans d'Orient. Tradicionalment es col·locava el seu domini al sud de Portugal (basat en la inassistència als concilis posteriors al 589 i fins al del 653 del Bisbe d'[[Ossonoba]]; així els romans d'Orient haurien dominat la regió des d'aproximadament el 599 fins al voltant del 650), però és molt improbable que mai, ni en els inicis de la seva presència, quan major extensió abraçava el seu domini, arribessin a dominar aquesta zona. Segurament la seva zona de domini s'havia reduït a una zona de [[Estret de Gibraltar|l'Estret]] enfront de [[Ceuta]], entre la regió de [[Gades]] (amb ''Besipo'', ''Melgable'' i ''Bilone Claudia''), la zona de l'Estret pròpia (amb ''Mellaria'' i [[CalpeCalp]]) i la zona a l'oest de Màlaga (amb ''Barbesula'', [[Salduba|Sálduba]] i ''Suol''). Isidor és molt poc informatiu (fet habitual en l'il·lustre sant) i es limita a indicar: ''"...urbs residuas quas in Hispaniis Romana magnus agebat, proelio conserto obtinuit''" que es traduiria per: "la resta de les ciutats de certa importància que conservaven els romans d'Orient les va ocupar (Suintila) mitjançant batalla". No dóna ni el nom d'una d'elles, ni la data, ni cap indicació apreciable més que el fet de parlar de ciutats en plural, el que indicaria que eren més d'una.