Diferència entre revisions de la pàgina «Conrad Roure i Bofill»

Dates de naixement i defunció amb referència i enllaç
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(Dates de naixement i defunció amb referència i enllaç)
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Iliada Conrad Roure.jpg|miniatura|Portada de la primera traducció completa al català de la ''[[Ilíada]]'', en prosa, a càrrec de Conrad Roure.]]
'''Conrad Roure i Bofill''' ([[Barcelona]], setembre de [[1841]]<ref>Consta en el índex de naixements de 1841 de l'Ajuntament de Barcelona corresponent als mesos anteriors a l'obligació de registrar civilment els naixements, que entrà en vigor l1 d'octubre de 1841. Apareix cap al final de l'índex anterior a l'1 d'octubre.</ref> - [[18 d'abril]] de [[1928]]<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/04/20/pagina-2/33208155/pdf.html|títol=Hemeroteca de la Vanguardia dia 20 d'abril de 1928.Pàg.2|consulta=31 de juliol de 2019|llengua=|editor=La Vanguardia|data=20 d'abril de 1928}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Los que mueren - Don Conrado Roure|publicació=[[El Diluvio]]|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1410510&idImagen=13902380&posicion=14&presentacion=pagina|data=19 abril 1928|pàgines=14}}</ref>) va ser un dramaturg, periodista, publicista i periodistaadvocat català.<ref name="mae">{{citar ref |títol =Drama romàntic |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10:el-drama-rom%C3%A0ntic&Itemid=2&lang=ca |consulta = 26 d'octubre 2012 }}</ref>
 
== Biografia ==
Els seus articles de records i vivències publicats al diari "[[El Diluvio]]" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
 
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la [[Renaixença]].
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista.
Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la [[Renaixença]].
 
Fou seguidor de [[Valentí Almirall]], com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al [[republicanisme federal]].
 
Fou director i únic redactor de la publicació ''El noy de la mare''. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar en nombroses publicacions de l'època: "[[Un Tros de Paper]]", "[[Lo Gay Saber]]", "[[La Renaixensa]]", "[[La Ilustració Catalana]]", "[[La Campana de Gràcia]]", "[[L'Avenç]]", "[[L'Esquella de la Torratxa]]", entre d'altres.
Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar en nombroses publicacions de l'època: "[[Un Tros de Paper]]", "[[Lo Gay Saber]]", "[[La Renaixensa]]", "[[La Ilustració Catalana]]", "[[La Campana de Gràcia]]", "[[L'Avenç]]", "[[L'Esquella de la Torratxa]]", entre d'altres.
 
A ell es deu la primera traducció completa al català de la [[Ilíada]], si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de [[Pierre Giguet]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Segalá y Estalella |nom=Luis |autor= |enllaçautor=Lluís Segalà i Estalella |títol= El Renacimiento Helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el Claustro de la Universidad de Barcelona|títoltraduït= |url=http://www.traduccionliteraria.org/biblib/misc/MS1020.pdf |format=pdf |consulta=10/08/2017 |llengua=castellà |volum= |edició= |editorial= Tipografía La Académica, de Serra Hnos. y Russell |lloc= Barcelona |data= |mes= |any= 1916 |pàgina= |pàgines= pàg. 85 |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
L'historiador Josep Pich Mitjana ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: ''Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900'', que van ser publicades originàriament a el diari "[[El Diluvio]]" entre 1925 i 1928.<ref>http://eumoeditorial.com/memories-de-conrad-roure-toms-i-ii-iii-96910</ref>
 
Casat el 1873 <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5S9Y-QZ?i=867&wc=QZ7W-FSB%3A335015101%2C335015102%2C335434201&cc=2015324|títol=Matrimonis. Any 1873.Registre núm.339|consulta=31 de juliol de 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=22 de febrer de 1873}}</ref> amb Sebastiana Maria Brugulat i Galindo. varenVan ser pares de l'escriptor [[Alfons Roure i Brugulat]] (1889-1962).
 
==Obra dramàtica==
11.200

modificacions