Revisió del 19:20, 15 juny 2008 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.538 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''José Antonio Girón de Velasco''' (*Herrera de Pisuerga, Palència (Castella i Lleó); [[...».		Revisió del 19:23, 15 juny 2008 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.538 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''José Antonio Girón de Velasco''' (*[[Herrera de Pisuerga (Palència)\|Herrera de Pisuerga]], [[província de Palència\|Palència]] ([[Castella i Lleó]]); [[28 d'agost]] de [[1911]] –† [[Fuengirola]], [[província de Màlaga\|Màlaga]] (''Id.''); [[22 d'agost]] de [[1995]]<ref>http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/08/23/nacional/60997.html Obituari al periòdic "El Mundo"</ref>), fou un militant falangista de gran importància durant la dictadura del general [[Francisco Franco]] ([[1939]]-[[1975]]). Va ocupar el [[ministeri de Treball d'Espanya\|Ministeri de Treball]] entre [[1941]]-[[1957]], sent a més membre del [[Consell del Regne]] i [[procurador]] a les corts franquistes. Durant el tardofranquisme va ser una de les veus del [[búnker]], sector polític immobilista dintre del règim que s'oposava a qualsevol canvi en el sistema. == Ideologia i actuació política == La seva vida política va començar molt aviat, sent un dels fundadors en [[1934]] de les [[Juntas de Ofensiva Nacional- Sindicalista]] (JONS), [[partit polític]] que uns anys més tard es fusionaria amb la [[Falange Española]] de [[José Antonio Primo de Rivera]]. Durant la guerra civil va lluitar a la sierra de Guadarrama al comandament d'una centúria de Falange. Fet presoner després de l'assalt fallit a una casamata enemiga, va ser condemnat a mort i a punt de ser afusellat un parell de vegades. En acabar la guerra se li va concedir la medalla militar individual, segona condecoració en importància després de la [[Cruz Laureada de San Fernando]]. Una vegada instaurat el règim de [[Francisco Franco]], va començar a ocupar càrrecs polítics de gran importància. Inicialment va ser delegat nacional de ex-combatents entre 1939 i 1941, però especial rellevància cobraria com a ''ministre de Treball'' entre 1941-1957. La seva gestió ministerial va tendir en gran mesura a augmentar el nivell de vida de la classe obrera a Espanya. Entre aquestes mesures hem de destacar la creació d'universitats laborals, entre les quals destacaren les de [[Universitat Laboral de Gijón\|Gijón]], [[Universitat Laboral de Còrdova\|Còrdova]], [[Universitat Laboral de Sevilla\|Sevilla]], [[Universitat Laboral de Zamora\|Zamora]] i [[Universitat Laboral de Tarragona\|Tarragona]]. Al costat d'això, la seva altra actuació ressenyable és la de potenciar un sistema de seguretat social, els objectius de la qual eren complir les situacions de vellesa, viduïtat, orfandat, atur, jornada laboral reduïda, vacances pagades i una xarxa d'assistència sanitària amb atencions mèdiques i hospitalàries. En definitiva, podem considerar-lo com la "cara social" del règim. Va arribar fins i tot a donar la quantitat de 100.000 pessetes per a la reconstrucció de part de la ciutat de Cadis afectada en 1947 per una [[Explosió d'un polvorí de l'Armada a Cadis de 1947\|explosió d'un diposito de mines submarines]]. Línia 7: Malgrat aquestes mesures i a pesar de la repressió del règim en material laboral, la dècada dels anys 50 no va estar exempta de conflictivitat social. En 1956, Girón, davant el temor d'una repetició de la [[vaga de tramvies]] de Barcelona de [[1951]], convocaria un consell urgent de ministres amb la finalitat de que el govern aprovés una pujada salarial del 23 %. Tal com indica l'hispanista [[Paul Preston]] en la seva obra ''Franco "Caudillo de España"'', aquestes mesures van provocar una forta discussió entre Girón i el ministre de Comerç, Manuel Arburúa, qui argumentava que la mesura provocaria greus efectes inflacionistes (argument que posteriorment va ser confirmat). A pesar d'aprovar-se aquesta pujada, no va ser suficient per a evitar una nova escalada de vagues, que va començar en la indústria sabatera de [[Pamplona]], estenent-se a la indústria siderúrgica basca i a la mineria asturiana. En 1957 seria cessat davant el creixent protagonisme dels tecnócratas en el règim, que defensaven polítiques econòmiques capitalistes amb la finalitat de modernitzar Espanya, però sense canviar el règim polític. Retirat temporalment de la sorra política, es va dedicar als seus negocis urbanístics i turístics a la [[Costa del Sol]], sent considerat un dels promotors de la posada en valor d'aquella zona, especialment el municipi de [[Fuengirola]]. Durant el tardofranquisme, Girón va tornar a cobrar cert protagonisme. En 1973, després de la mort del President del Govern, almirall [[Luis Carrero Blanco]], va ser un dels candidats a succeir al mort almirall, juntament amb [[Torcuato Fernández Miranda]], [[Laureano López Rodó]] i [[Carlos Arias Navarro]]. Va ser triat finalment aquest últim gràcies al suport que tenia en la "camarilla del Pardo". Girón durant el yardofranquisme va ser ferm partidari del '''búnker''', juntament amb figures com els generals "blaus" [[Tomás García Rebull]] i [[Carlos Iniesta Cano]]. Aquest grup, que tenia bastant influència sobre Franco, va pretendre frenar qualsevol besllum de reforma dintre del règim. Van tenir cert èxit durant 1974, com el conegut "Gironazo", article que va escriure Girón en el diari Dalt contra el aperturista [[Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya\|ministre d'Informació i Turisme]] [[Pío Cabanillas Gallas\|Pío Cabanillas]], que va provocar el seu cessament. == Referències == Linha 12 ⟶ 15: [[Categoria:Falangistes]] [[en:José Antonio Girón]]

José Antonio Girón de Velasco: diferència entre les revisions