Sisenand: diferència entre les revisions

De les fonts es desprèn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposició a ell entre la noblesa. Sens dubte la facció rival es va aprofitar de certes mesures preses per Suintila, favorables al poble però perjudicials per als magnats, per incrementar les seves files. No obstant això la tendència que en el seu moment va representar [[Viteric]] havia quedat molt debilitada pel mal govern d'aquest i les depuracions que segurament van seguir a la seva caiguda. Sembla que Suintila comptava amb el suport dels ''thiufadus'' o caps militars, i que l'hostilitat envers ell entre els comtes i dux i altres alts magnats no era unànime, potser a causa que no comptaven al seu torn amb el suport majoritari de la seva gent. La noblesa oposada a Suintila va considerar impossible enderrocar a aquest rei pels seus propis mitjans i va enviar a un dels nobles conjurats, anomenat Sisenand, que era el dux de Septimània o Narbonense, a la cort del rei Dagobert de Nèustria [[Dagobert]], per demanar-li un exèrcit que servís als seus propòsits. En contrapartida van oferir una safata d'or de cinc-centes lliures de pes que pertanyia al tresor visigot des de temps del rei [[Turismon]] (451- 53) al qual li va regalar el general [[Aeci]].

L'elecció de Saragossa va haver de ser feta a propòsit. Segurament el comte local, i alguns comtes de la zona pertanyien als conjurats i la ciutat va poder ser ocupada amb facilitat o fins i tot sense lluita. Simultàniament es va rebel·lar la Septimània, on els conspiradors comptaven amb majors suports, i on Sisenand disposava del petit exèrcit del ''dux'' reforçat amb les forces dels nobles que el recolzaven. Quan l'exèrcit reial, potser al comandament del ''dux'' de la Tarraconense, va intentar rebutjar als francs, es va veure impotent davant les forces coaligadescol·ligades de rebels i invasors. Sembla que Suintila va intentar aixecar un exèrcit amb el qual acudir a la zona, però ja molts nobles indecisos consideraven millor opció la dels rebels. La sensació que aquests no podrien ser vençuts al comptar amb ajuda d'un exèrcit, va afavorir l'increment de suport a la rebel·lió. Fins i tot el germà del rei, [[Geila]], el va abandonar i es va unir a la rebel·lió. Suintila es va veure obligat a abdicar i va fugir. Els alçats es van dirigir a Toledo on van proclamar rei a Sisenand (el [[26 de març]] del [[631]]). Suintila va ser empresonat ([[631]]-[[633]]) i després desterrat juntament a la seva dona Teodora i els seus fills; els seus béns van ser confiscats i es va prohibir que tornessin a ocupar càrrecs ([[IV Concili de Toledo]]). Suintila va morir, pel que sembla de mort natural, després del [[634]], segons una font tardana a [[Toledo]] abans del [[641]].

Al principi Sisenand va haver de considerar l'oposició com poc important (doncs la majoria de la noblesa li donava suport i controlava l'exèrcit), i segurament comptava a eliminar-la durant el [[632]]. Però probablement va ocórrer el contrari. Els rebels o opositors van prendre les armes dirigits per alguns clergues i es van tornar una amenaça per al tron. No se sap quines províncies estaven afectades però és molt probable que la seva major força estigués a la [[Bètica]], car sobretot en la part oriental la noblesa visigoda estava molt poc representada. Geila havia d'afavorir la causa dels rebels, buscant la llarga un benefici particular. La guerra civil es portaria a efecte durant el [[632]]. Sisenand preparava el que seria [[IV Concili de Toledo]] per a aquest mateix any quan suposava que estaria ben assentat en el tron, i sens dubte planejava condemnar a Suintila i justificar la seva [[usurpació]]. Però l'activitat militar dels rebels, els suports que trobaven, o els que perdia Sisenand a causa de la feina de Geila o per altres causes, van fer que el 632 passés en plena guerra civil. El Concili va haver d'endarrerir-se. [[Isidor de Sevilla|Isidor]] havia sortit ja de Sevilla i estava prop de Toledo per assistir al Concili el 632, quan va rebre la notícia de la suspensió i el consell real que tornés a la seva residència. Amb tota probabilitat els rebels no dominaven Sevilla, car en cas si fos d'aquesta manera és improbable que Isidor hagués pogut sortir de la ciutat o que el rei l'hagués permès tornar.

L'any 632 va morir el Bisbebisbe metropolità de ''Tarraco'', [[Eusebi de Tarragona]], i el Bisbebisbe [[Brauli de Saragossa|Brauli]] de Saragossa (que va ocupar la seu cesaraugustana el 631) va escriure a Isidor perquè intercedís amb el rei Sisenand, i nomenés metropolità (el nomenament de bisbes metropolitans corresponia per [[costum]] al rei) a algú de caràcter exemplar. Isidor contestà al seu amic Brauli, però li indicava que el rei no havia pres una decisió respecte l'assumpte. No gaire temps després va nomenar a ''Audax'', del qual no se sap si responia a les expectatives de Brauli. En la seva carta Brauli parla de desordres a la zona de Saragossa, però no aclareix les causes: va poder ser a causa de l'actuació de rebels, a les incursions vasconasvascones o bé per l'exèrcit franc (els francs van entrar a Saragossa el 631 però ja devien haver-la abandonat el 632).

El [[633]] Sisenand va aconseguir dominar la situació. No se sap si la lluita va ser dura i la victòria costosa. Es diu que SisenandoSisenand aconseguir que el rei Dagobert acceptés una suma de diners (uns dos-cents mil [[Sou (moneda)|sous]]) en lloc de la corona d'or que li havia d'entregar, i que gràcies a això va aconseguir apaivagar la revolta.

Però a més es va aprovar un [[Cànon (religió)|cànon]] pel qual atacaven a aquells que trenquessin el [[jurament de fidelitat]] al rei i prohibien que hi hagués més usurpacions del tron, rebel·lions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei morís el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els bisbes reunits en un concili comú. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenand es comprometia a governar amb moderació, benevolència, justícia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, també rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen més apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, car és dubtós que, de no existir una guerra civil o una rebel·lió recent, Sisenand fes condemnar tan durament per allò mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cànon setanta-cinc, que va ser inspirat pel mateix rei, seria per tant la conseqüència política de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informació sobre l'existència una rebel·lió pogués pensar-se que Sisenand desaprovava la seva pròpia acció, i legislava perquè ningú més tornés a actuar com ell.

Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitència. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispània. Segurament el clero havia negociat una aliança dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenand, i el cronista [[Fredegari]] no fa cap al·lusió al tema, sol van poder aliar-se als aquitans, als [[vascons]] i als [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] i com que la lluita es desenvolupa al centre o sud peninsular i els principals suports de SisenandoSisenand prvenienprevenien de la Septimània i la [[Tarraconense]], l'aliança més probable és amb els bizantins. Els bizantins havien tingut certa tranquil·litat del [[631]] al [[633]] però des d'aquest any van estar ocupats amb la penetració àrab i segurament no van poder trametre cap ajuda (suposant que donessin suport a la rebel·lió).