Diferència entre revisions de la pàgina «Peó (mètrica)»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
El peó es va veure afavorit pels antics escriptors en prosa, ja que a diferència del [[Dàctil (poesia)|dàctil]], [[troqueu]] i [[iambe]], no es va associar amb una [[Mètrica (poesia)|mètrica poètica]] particular, com l’[[hexàmetre]] o el [[tetràmetre]], produint així un so no massa poètic ni familiar.<ref>{{Ref-llibre|títol = Steele, p. 127.; Quintilian, Institutio Oratoria, 9.5.87–89.|url = http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2007.01.0066%3Abook%3D9%3Achapter%3D5%3Asection%3D87|edició = |llengua = |data = Jener 1, 2001|editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = {{ISBN|978-0-8147-9797-6}}}}</ref> Referent a l'ús de la peó en prosa, [[Aristòtil]] escriu:<blockquote>''“Tots els altres peus han de ser ignorats per les raons exposades; però el peó s'ha de mantenir, ja que és l'únic dels ritmes esmentats que no està adaptat a un sistema mètric, de manera que és més probable que es produeixi sense ser detectat”''.<ref>{{Ref-llibre|títol = Aristòtil, Retòrica, 3.8.5|url = http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0060%3Abook%3D3%3Achapter%3D8%3Asection%3D5|edició = |llengua = |data = Octubre 30, 2001|editorial = Adamant Media Corporation|lloc = |pàgines = |isbn = {{ISBN|978-0-543-90764-6}}}}</ref></blockquote>Aquesta tenia una especial importància per als oradors on, d'una banda, l'ús d'elements rítmics es creia que produïa un discurs memorable i, en moviment, es pensava que l'ús del ritme peònic ajudava que semblés menys artificiós i per tant més sincer, el que fa el seu discurs més eficaç. Segons el [[Retòrica|retòric]] romà [[Quintilià]]:<blockquote>''“Sobretot, cal amagar el treball utilitzat en el peó perquè els nostres ritmes semblin posseir un flux espontani, que no ha estat el resultat de la recerca elaborada o la compulsió.”''<ref>{{Ref-web|url = http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2007.01.0066%3Abook%3D9%3Achapter%3D5%3Asection%3D147|títol = Quintilià, Institutio Oratoria, 9.5.147.|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref></blockquote>Segons Quintilià, el primer peó es va considerar particularment adequat al principi d'una frase, i el quart a l'extrem.<ref>{{Ref-web|url = http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2007.01.0066%3Abook%3D9%3Achapter%3D5%3Asection%3D96|títol = Quintilià, Institutio Oratoria 09.05.96.|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
<references />
 
== Enllaços externs ==
 
==Enllaços externs==
*Aristòtil, en 23 volums, vol. 22, traducció de J. H. Freese. Aristòtil. Cambridge i Londres. Harvard University Press; William Heinemann Ltd 1926. Perseu.
*Steele, Timoteu: "'L'Art Superior': Vers i Prosa i Poesia Moderna", a Escriptors i el seu ofici: Contes i Assajos sobre la narrativa, Wayne State University Press (maig de 1991). {{ISBN|978-0-8143-2193-5}}.
2.157.665

modificacions