Segona Guerra Mundial: diferència entre les revisions

A la mort de Sun Yat Sen (1925) el Kuomintang escull com a successor [[Chiang Kai-shek]], que imposarà un retorn als plantejaments ideològics xinesos neoconfucionistes. En aquest context, el 1927, el dirigent xinès du a terme un extermini de comunistes a [[ShangaiXangai]], trencant l'aliança amb els republicans per tal d'acostar-se als Estats Units. Enfront d'aquesta situació, els líders comunistes s'hagueren de refugiar a la Xina oriental, on proclamaren la República de Ruijin el 1931 sota el comandament de [[Mao Zedong]].

Per dur a terme aquesta política expansionista trobem un fort sistema militar i el desenvolupament d'una gran indústria armamentística, que apropà l'imperi a l'Alemanya de Hitler i reforçà el compromís en el [[pacte Anti-Komintern]] contra l'amenaça de la [[III Internacional]].

En el sector nord, els soviètics van aixecar completament el setge de [[Leningrad]] i van continuar avançant cap a [[Estònia]] i [[Letònia]]. També van aconseguir recuperar tot el territori que els finlandesos havien capturat durant l'ofensiva de [[1941]], forçant la rendició de [[Finlàndia]] el [[4 de setembre]] de 1944. En el sector centre, [[Operació Bagration|l'operació Bagration]] va aniquilar completament el grup d'exèrcits alemanys i va permetre als soviètics avançar uns 600  km a través de [[Bielorússia]] i entrar a [[Lituània]], [[Polònia]] i [[Hongria]]. En el sector sud, la defensa de l'exèrcit romanès es va enfonsar i el rei [[Carles II de Romania]] va aprofitar l'oportunitat per a demanar un armistici amb els russos. Els alemanys van respondre intentant assassinar el rei, cosa que no va agradar gens als romanesos, que van unir-se als aliats declarant la guerra a Alemanya. Els alemanys es van veure obligats a retirar-se del país. Al cap d'una setmana, [[Bulgària]] va passar-se també al bàndol aliat. Els soviètics van continuar avançant cap a [[Regne de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]; arribaren a [[Belgrad]] el [[15 d'octubre]]. Amb tot això, els alemanys es van veure forçats a retirar-se de [[Grècia]] per no quedar tallats.

El successor de Hitler va ser l'almirall [[Karl Dönitz]]. Aquest va donar la seva autorització al general [[Alfred Jodl]] per signar la l'[[Actes de capitulació del Tercer Reich|rendició incondicional d'Alemanya]]. La històrica reunió es va resoldre a les 02.41 [[Hora Central Europea|CET]] del dilluns [[7 de maig]] de [[1945]] en una aula d'una escola de [[Reims]],<ref>L'aleshores ''Collège Moderne et Technique de Garçons - École Supérieure de Commerce'' és actualment el '''Museu de la Rendició''', dins del complex de l'escola de secundària Lycée Franklin Roosevelt.</ref> on el [[Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària|quarter general suprem aliat de la força expedicionària]] (SHAEF) tenia instal·lada la seu. Els signataris van ser l'esmentat Jodl per part alemanya, [[Walter Bedell Smith]] per part angloamericana, [[Ivan Susloparov]] per part soviètica, i [[François Sevez]] per part francesa. L'hora assignada per al cessament total de les hostilitats quedava establerta a les 23.01 [[Hora Central Europea|CET]] de [[Dia de la Victòria a Europa|l'endemà dia 8]], moment que significaria el [[Final de la Segona Guerra Mundial a Europa|final de la guerra a Europa]].

[[Alemanya]] va ser dividida en quatre zones d'ocupació, cada una controlada per un d'aquests estats: els Estats Units, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica. A mesura que les relacions entre els estats vencedors es van anar deteriorant, les línies de demarcació entre les zones d'ocupació van esdevenir fronteres estatals. Les zones americana, britànica i francesa es van unir el [[1949]] per crear la l'[[Alemanya Occidental|República Federal d'Alemanya]] i la zona soviètica va convertir-se en la [[República Democràtica d'Alemanya]].