Església de Santa Eugènia de Nerellà: diferència entre les revisions

+
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
(+)
 
== Història ==
El lloc de Nerellà s'esmenta a l'[[acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell|Acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell]] l'any 839.<ref name="patmapa"/> Surt citada com església per primer cop el [[1003]] com a ''Sancta Eugenia qui est in Neriniano''. Va ser edificada al {{segle|XII}} sobre l'anterior església preromànica.<ref name=":0">http://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-santa-eugenia-de-nerella-bellver-de-cerdanya-cerdanya/</ref> Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat.
 
Fou declarada monument historicoartístic nacional l'any [[1984]], destacant el fet que constitueix l'únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.<ref name=":1">{{ref-publicació |autor=Generalitat de Catalunya | títol=Decret 386/1984, de 17 de desembre, pel qual es declara monument historicoartístic de caràcter nacional l'església de Santa Eugènia de Nerellà, a Bellver de Cerdanya (Cerdanya) | publicació=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya | data=06.02.1985}}</ref>
 
En el període de la Guerra Civil, l'oposició presentada pels polítics locals de Bellver de Cerdanya, a permetre l’entrada a la població dels membres del Comitè de Puigcerdà (i anarquistes), cal recordar el [[Antonio Martín Escudero|Cojo de Málaga]] en el seu episodi a Bellver, no va tenir precedents arreu de la comarca. El grup d’extremistes, en no poder entrar a Bellver es va desplaçar a cremar les esglésies de la Batllia, com ara la de Santa Eugènia de Nerellà<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pous i Solé|nom=|títol=Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939) El ‘Cojo de Málaga’ i els fets de Bellver|url=|edició=|llengua=|data=1988|editorial=|lloc=|pàgines=99|isbn=}}</ref>.
 
=== El nom, Santa Eugènia ===
D’aquesta advocació força comú a terres catalanes, més enllà del sentit etimològic derivat de la llengua grega, '''''‘la ben nascuda’''''' , s’ha de recordar que per entrar en religió és vestí com un home, i que sota aquesta aparença assoli la dignitat d’abat. La seva mort a Roma, un dia de Nadal, a mans d’un anònim gladiador que li va perforar la gola, va concloure una llarga vida d’ensenyament i predicació de la fe cristiana.<ref name=":1" />
 
== Edifici ==
== Campanar ==
[[Fitxer:Campanar_de_l'Església_de_Santa_Eugènia_de_Nerellà.jpg|esquerra|miniatura|Campanar inclinat]]
El [[campanar]] original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita [[espitllera]], el segon és de tres [[arc cec|arcs cecs]] d'estil [[romànic llombard|llombard]] i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d'espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l'últim pis presenta a cada cara un finestral d'arc de mig punt d'1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants.<ref name=":0" />
 
El punt més destacat d'aquest campanar és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquest fet, l'església és anomenada ''torre de Pisa de la Cerdanya''.<ref name=":0" />
 
ElDe puntfet, mésel destacat d'aquestmateix campanarequip éstècnic que estàva treballar en la consolidació de la Torre de Pisa [Itàlia 1.173], va dur a terme un costos treball per salvar la Torre Campanar de Santa Eugènia de Nerellà, 1.035; fortament inclinatinclinada cap a sud-est amb 1,20 mmetres de desplom per una alçada de 18,50 m.metres; Perper aquestantiguitat fetdoncs, l'esglésiapertocaria ésesmentar-la anomenadaen primer lloc. Contràriament se la coneix com '''''la torre de Pisa de la Cerdanya'''''.<ref name=":0" />
 
== Referències ==
8.066

modificacions