Diferència entre revisions de la pàgina «Reixtuní»

2 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (Toponímia)
m (neteja i estandardització de codi)
Els '''Reixtuní''' foren una família de ''[[nakharars]]'' d'[[Armènia]], que tenien com a feu hereditari el [[Reixtunik]], al sud del [[Llac Van]] amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Thospia, antiga capital de la zona del llac Van; també dominaven el principat de Bznuniq, on s'havia extingit la branca principal de la dinastia i havien adquirit els seus dominis a la vora del llac. Els Reixtuní es reclamaven descendents del rei [[Rusa I|Rusa]] d'[[Urartu]]. Tradicionalment se'ls atribueix un origen diví [[haykida]] (descendent d'Haig o Hayk) però efectivament el seu nom està connectat amb el nom urartià de Rusa o Rusha, el nucli del govern del qual era a la mateixa zona per lo que efectivament serien d'origen reial urartià. Theodore Rshtuni era governador de l'alt constable
 
== Història ==
 
Un Manadjihr o Manushar Reixtuní apareix esmentat vers el [[330]], i el seu germà Zora vers el [[335]]-[[350]] que es va revoltar contra el rei, ajudat pels Artsruní (probablement va participar també el seu nebot Megundak, fill de Manushar), en protesta pel tracte del rei a l'església. el rei Tigranes el va atacar a Timoriq (província de Kordjaiq o [[Gordiene]]) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i [[Artsruní]] dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian. Tadjat va recuperar els dominis vers el [[360]]. Després d'ell apareix Garegin Reixtuní (vers [[370]]-[[380]]).
1.809.567

modificacions