Monzuno: diferència entre les revisions

Sota el govern de [[Matilde de Canossa]], el Castell formava part de la cort de Scanello i després es cedí a l'Església de [[Pisa]]. Posteriorment va adquirir la independència sota el [[senyoriu]] local que havia sorgit dels Ubaldini. Els Da Monzuno van guanyar els Da Montorio i van demanar ajuda a l'Església, prenent partit amb els Geremeis (que eren [[WelfGüelfs i gibel·lins|güelfs]]) contra els Lambertazzi (que eren [[gibel·lins]]). No obstant això, durant la crisi van mostrar els seus veritables colors polítics, alineant-se amb els nobles en detriment de la classe mitjana. Els bolonyesos, d'altra banda, coneixien perfectament l'ombra política dels nobles i, per tant, van intentar limitar el seu poder. L'any 1371 Bolonya va obtenir la subjugació de Monzuno i del Castell d'Aligrano. No obstant això, com els gibel·lins de Bolonya van planejar obrir la porta de la ciutat al marquès [[Nicolau II d'Este]], Guiduccio da Monzuno va prendre part a favor dels insurgents i va decidir recolzar els Lambertazzi. Bolonya va respondre amb resolució i va enviar la infanteria i la cavalleria per ocupar el castell. Monzuno es va convertir en un comissariat a finals del segle XV, sota el govern de [[Joan II Bentivoglio]]. Més tard, el districte va ser lliurat el 1514 a la família Manzoli i després als ducs d'Acquasparta.

El 1810 es va establir el municipi de Monzuno, al qual també es van incorporar els llogarets de Trasasso, Brigola, Gugliara, Vado, Monterumici, Brigadello, Brento, Valle di Sambro, Gabbiano, Montorio i Rioveggio. La història més recent marca un gran moviment insurgent després de la caiguda del feixisme, durant la [[Segona Guerra Mundial]] amb Mario Musolesi, més conegut com ''Il lupo'' ("Elel llop"), cap de la fracció [[Partisà|partisana]] de ''Stella Rossa'' ("Estrellaestrella Vermellavermella").