Kakemono: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tíbet ---> Tibet
Línia 5:
A diferència del [[makimono]], que es desplega en sentit lateral, el kakemono ho fa en sentit vertical com a part de la decoració interior d'una habitació. Tradicionalment es situen a l'interior d'un tokonoma. Quan és exposat en un [[Chashitsu]], estança on es desenvolupa la [[cerimònia del te]]; l'elecció del kakemono i l’[[arranjament floral]] ajuden a establir l'ambientació espiritual de la cerimònia. En contrast amb el [[paravents]] o ''shohekiga'', el kakemono pot ser fàcil i ràpidament canviat per adaptar-se a l'estació de l'any o a l'ocasió.
 
Cal buscar els orígens de kakemono a la [[Xina]] de la [[dinastia Tang]] (Seg. VII-IX). Aquesta forma de presentar les obres d'art probablement es desenvoluparia a partir dels [[sutres]] muntats sobre estructures semblants, que utilitzaven un corró (barra cilíndrica) a l'extrem del rotlle per ser enrotllat i poder ser emmagatzemat. El culte de murals, que va arribar a la dinastia Tang des del [[TíbetTibet]], també hauria influenciat aquest desenvolupament, ja que aquest format feia les còpies més fàcil de portar. Posteriorment fou introduït al [[Japó]] durant el [[període Heian]] de mà del [[budisme]] esotèric. Inicialment el kakemono portava representacions budistes per a la seva veneració, o també com a forma d'exposar cal·ligrafia o poesia. Durant el [[període kamakura]] esdevingué més comú. A partir del [[període Muromachi]], degut a la influència del budisme [[zen]] el kakemono es veié relacionat amb la cerimònia del te, mentre que els temes més representats foren paisatges, flors i ocells, així com retrats i poesia. Amb el temps passà de ser més apreciat com a obra d'art que per presentar una imatge per al culte.
 
Inicialment el kakemono es penjava en una posició central a l'interior de la sala principal d'un temple zen (''butsuden''), al principal edifici d'un santuari budista (''hondou'') o en la partició d'una de les parets principals. Els kakemono també es situaven en les parets d'altres sales del ''butsuden'' i, posteriorment, en les residències dels nobles o de gent acomodada. Amb l'establiment de l'estil residencial palatí de l’[[arquitectura shoin]], el kakemono trobà la seva situació definitiva al ''tokonoma'', on la imatge del rotlle penjat i de la fornícula es complementen l'una a l'altra.