Naüm Eitingon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Vegeu també: - VT sense enllaç Etiqueta: editor de codi 2017 |
Correccions format referències 8 Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 27:
=== Barcelona ===
Eitingon va ser nomenat cap de la subestació del NKVD a [[Barcelona]], una ciutat d'especial interès per als serveis secrets de Stalin per la força que tenia el moviment anarquista i per la presència del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]] (''Partit Obrer d'Unificació Marxista)''. Instal·lat en el Consolat General soviètic de la ciutat comtal (situat a l'avinguda del Tibidabo núm. 15, Eitingon es va dedicar, des de desembre de 1936, a l'eliminació de trotskistas, anarquistes i comunistes no estalinistes, tan espanyols com a estrangers. Per a això comptava amb subordinats com George Mink, infiltrat entre els brigadistes internacionals o l'espanyol Aurelio Fernández, encarregat de fer desaparèixer els cadàvers. Entre les seves víctimes destaquen Georges Agabékov (que havia coincidit amb Eitingon a Istanbul en els anys 30 abans de desertar i que va ser segrestat als Pirineus abans de ser interrogat i executat a Barcelona).<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Volodarsky|nom=Boris|enllaçautor=|títol=Stalin´s Agent: The Life and Death of Alexander Orlov|url=|any=2015|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0199656585|editor=|lloc=|pàgines=469|llengua=anglès|capítol=|edició=|data=}}</ref>
A més, des de 1937, va coordinar juntament amb Orlov un centre especial d'ensinistrament conegut com a ''Construction''. A diferència de l'escola guerrillera de Benimanet, gestionada per la Intel·ligència Militar soviètica (GRU) en coordinació amb el govern republicà, ''Construction'' era un centre clandestí i els seus setanta alumnes eren tots estrangers, en particular alemanys, escandinaus, austríacs, britànics i nord-americans. El seu objectiu no era ajudar a l'esforç de guerra republicà, sinó formar agents secrets que poguessin ser destinats pel [[NKVD]] en tercers països.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Costello|lloc=|cognom2=Tsarev|data=1993|edició=|capítol=|llengua=anglès|pàgines=289, 289, 470|editor=Crown Pub.|nom=John|isbn=978-0517588505|editorial=Crown Pub.|any=1993|url=https://archive.org/details/deadlyillusions00cost/page/289|títol=Deadly Illusions: The KGB Orlov Dossier Reveals Stalin´s Master Spy|enllaçautor=|nom2=Oleg}}</ref> L'escola va ser dissolta després de la deserció d'Orlov en 1938 i la majoria d'ells van combatre en la II Guerra Mundial, infiltrant-se des d'avions britànics en territori nazi.<ref>{{Ref-llibre|cognom=O´Sullivan|nom=Donald|enllaçautor=|títol=Dealing with the Devil: Anglo-Soviet Intelligence Cooperation during the Second World War|url=|any=2010|editorial=Peter Lang|isbn=978-1433105814|editor=|lloc=Oxford|pàgines=|llengua=anglès|capítol=|edició=|data=}}</ref>
Linha 55 ⟶ 54:
SCHWED és [[Aleksandr Orlov|Aleksander Orlov]]; JUZIK, Iósif Grigulévich; BOM, Erich Tacke, mentre que PIERRE és el mateix Eitingon. El signant de la primera nota, el xofer Víktor era ''Víctor'' Nezhinsky, antic oficial de l'exèrcit francès reclutat pel NKVD. La L de la segona nota és probable que sigui per l'arquitecte [[Luis Lacasa Navarro|Luis Lacasa]], mentre que A. F. podria correspondre a Aurelio Fernández, l'agent espanyol que treballava per Eitingon a Barcelona.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Volodarsky|nom=Boris|enllaçautor=|títol=Stalin´s Agent: The Life and Death of Alexander Orlov|url=|any=2015|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0199656585|editor=|lloc=|pàgines=469|llengua=anglès|capítol=|edició=|data=}}</ref>
El més segur és que l'encarregat de disparar a Nin en aquest "camp situat a cent metres de la carretera entre [[Alcalá de Henares]] i [[Perales de Tajuña]]" anés el mateix Iósif Grigulévich, l'agent més experimentat en semblants tasques.Després de la deserció d'Alexander Orlov al juny de 1938, Eitingon va ser nomenat nou cap de l'estació del NKVD a Espanya; no obstant això, l'equip original va ser desmantellat i alguns dels seus membres executats a Moscou (cas de Syroezhkin). En 1939, amb la derrota de la República, Eitingon es va instal·lar a París.<br />
| |||