Caridad del Río Hernández: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m llengua=ca -> llengua=català |
→Agent de l'NKVD: Inserció de enllaç a Nahum/Leonid Eitington |
||
Línia 98:
La informació disponible en els antics arxius soviètics sobre Caritat Mercader no ha estat explorada sistemàticament. Sí que consta que va ser reclutada a principis de 1937.{{sfn|Voroviev|1998}}{{refn|group=nota|En la seva biografia sobre [[África de las Heras Gavilán]], Juárez, que no cita la documentació soviètica, dóna com a data més probable del començament del treball per a l'agència soviètica les primeres setmanes de 1937, poc després de la seva tornada a Espanya.{{sfn|Juárez|2008|p=112}}}}Es coneix un episodi narrat per Lluís Mercader segons el qual, poc després de tornar de Mèxic, a l'hivern de 1937 —Lluís no en va precisar la data—, la seva mare i ell van visitar el front madrileny, on es trobava Ramon. Ramon i Caritat van tenir una llarga conversa, el propòsit de la qual va ser, segons Lluís, convèncer Ramon que s'unís també a l'[[NKVD]]. Mesos després, a l'abril, Lluís hauria tret les seves conclusions: «... em vaig assabentar que la meva mare estava relacionada amb ''els soviètics'' (els anomenàvem així). Després vaig comprendre que el meu germà Ramon estava relacionat amb ells».{{sfn|Mercader|Sánchez|1990|p=46}} Per mitjà de Caritat Mercader, l'NKVD va reclutar també altres comunistes espanyoles, com [[África de las Heras Gavilán]],{{sfn|Juárez|2008|p=118}} o [[Carme Brufau Civit]], amiga de Caritat.{{sfn|Juárez|2008|p=117}}
Respecte a qui va ser el seu introductor en l'aparell de seguretat soviètic, s'han manejat habitualment dues opcions: [[Ernő Gerő]] i [[Nahum/Leonid Eitingon|Nahum Eitingon]].{{sfn|Juárez|2008|p=113}} Gerö, que usava el pseudònim de ''Pedro'', era un comunista hongarès que es trobava a Barcelona com a delegat de la [[Internacional Comunista]] en el PSUC —des de 1932 havia estat en el PCC— i cap de la missió de l'NKVD a Catalunya. Segons Lluís, Gerö va ser una persona molt propera a la seva família, que «va poder haver estat [...] mitjancer entre els soviètics i la meva família en aquests anys». Caritat li tenia «molta estima».{{sfn|Mercader|Sánchez|1990|p=59}}{{refn|group=nota|Per a Juárez, donada la seva posició en el PSUC —abans en el PCC— i el seu actiu paper a Barcelona, Gerö pertanyia «necessàriament» a l'entorn de Caridad Mercader.{{sfn|Juárez|2008|p=113}}}}No obstant això, s'ha atribuït tradicionalment la responsabilitat de reclutar Caritat Mercader a Leonid Eitingon, a qui podria haver conegut anys abans a França. La documentació disponible en l'FSB confirma que va ser Eitingon el reclutador de Caritat.{{sfn|Voroviev|1998}} Eitingon, un destacat oficial del departament d'Operacions Especials de l'NKVD, va ser enviat a Espanya poques setmanes després de l'inici de la guerra, com a adjunt d'[[Alexander Orlov]], cap de l'NKVD a Espanya. Va residir diverses temporades durant la guerra a Barcelona —de fet, va ser Eitingon qui va fer portar Lluís Mercader al consolat soviètic per protegir-lo mentre van durar els combats de maig de 1937—.{{sfn|Juárez|2008|p=115}} Després de la deserció d'Orlov el 1938, Eitingon, que actuava amb el pseudònim de ''general Kotov'', va quedar al capdavant de la missió de l'NKVD a Espanya. S'ha especulat freqüentment sobre si Caritat Mercader i Eitingon —set anys menor que ella— van ser amants. Gorkin ho va afirmar amb rotunditat.{{sfn|Juárez|2008|p=114}} Historiadors com [[Robert Conquest]] o [[Hugh Thomas]] es van pronunciar en el mateix sentit, mentre que [[Pavel Sudoplatov|Sudoplatov]], el cap del departament d'Operacions Especials de l'NKVD durant la Segona Guerra mundial, ho va negar: «... això hagués anat en contra de les bones pràctiques professionals. [...] eren bons amics però no físicament íntims, malgrat la ben guanyada reputació d'Eitingon com un home de nombroses aventures amb dones.»{{sfn|Wilmers|2012|p=273}}{{sfn|Sudoplatov|Sudoplatov|1994|p=70}} També ho va desmentir el seu fill Lluís: «Jo no crec que la meva mare i Leoníd fossin amants. [...] Mantenien unes relacions senzillament amistoses, fraternals, pròpies de camarades comunistes. Aquesta és també exactament l'opinió dels fills d'Eytingón».{{sfn|Mercader|Sánchez|1990|p=56}} Per la seva banda, Mary-Kay Wilmers subratlla que Eitingon era un faldiller.{{sfn|Wilmers|2012|p=359}}{{refn|group=nota|En la seva biografia de diversos membres de la família Eitingon publicada en 2012, ''The Eitingons''.}}En tot cas, Eitingon va ser el responsable de Ramon i Caritat Mercader dins de l'NKVD.
Les notícies sobre el parador de Caritat a partir de mitjan 1937 són escasses i de vegades contradictòries, estant gairebé sempre en relació amb les aventures de Ramon. S'admet generalment que, en l'estiu d'aquest any, Ramon va desaparèixer d'Espanya per rebre ensinistrament. Així ho va descriure Lluís Mercader, sense citar on va tenir lloc aquest entrenament.{{sfn|López-Linares|Rioyo|1996|loc=27:40|ref=Asaltar}} Encara que autors com Wilmers, Levine o Gorkin afirmen que va ser a la Unió Soviètica,{{sfn|Wilmers|2012|p=275}}{{sfn|Gorkin|2001}}{{sfn|Levine|1959|p=112}} la documentació conservada per l'FSB afirma que Ramon va rebre la seva instrucció a França{{sfn|Voroviev|1998}} —això coincideix amb el testimoniatge de Lluís Mercader, que va sostenir que Ramon va estar per primera vegada a la Unió Soviètica el 1960, després de sortir de la presó a Mèxic—.{{sfn|Mercader|Sánchez|1990|p=56}} Per la seva banda, en la seva obra ''Special Tasks'', Sudoplatov va relatar com, quan encara era un simple agent, va assassinar a [[Rotterdam]] a la fi de maig de 1938 el dirigent opositor ucraïnès [[Jevhen Konovalets]]. En la seva fugida cap a la Unió Soviètica va passar tres setmanes a Barcelona, on hauria conegut Ramon Mercader. En l'estiu d'aquest any, Eitingon l'hauria enviat a París des de Barcelona.{{sfn|Sudoplatov|Sudoplatov|1994|pp=30,70}} Allí, Eitingon el va destinar a infiltrar-se en les organitzacions trotskistes franceses.{{sfn|Voroviev|1998}} Encara que Stalin no havia donat encara l'ordre d'assassinar [[Trotski]], l'NKVD havia començat a preparar l'operació, si bé Mercader encara no estava involucrat directament en l'afer.{{sfn|Voroviev|1998}} Lev Trotski, que havia estat un dels col·laboradors més fidels de [[Lenin]], vivia exiliat des de gener de 1937 a Mèxic, després de ser obligat a deixar [[Noruega]] per les pressions del govern soviètic. Gràcies a les gestions dels trotskistes nord-americans amb [[Diego Rivera]], el president mexicà [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] havia accedit a concedir-li asil.
| |||