Josep Maria Batista i Roca: diferència entre les revisions

'''Josep Maria Batista i Roca''' ([[Barcelona]], [[26 de juny]] de [[1895]] <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5SJG-X?i=2566&wc=QZ7W-FSY%3A335015101%2C335015102%2C335377401&cc=2015324|títol=Registre de Naixements.1895.Núm.de registre 3671 Jutjat Barceloneta|consulta=23 de juny de 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=26 de junt de 1895}}</ref> - [[Barcelona]], [[27 d'agost]] de [[1978]]) fou un [[historiador]], [[etnòleg]] i [[polític]] [[catalans|català]].<ref name="GEC">{{[[#GEC|0008293L'Enciclopèdia.cat]]</ref><ref name="Diccionari">[[#Mestre|JosepMestre, Maria1998]]: p. 111 "Batista i Roca}}, Josep Maria"</ref> És considerat un dels fundadors de l'[[antropologia]] de base científica a Catalunya.

JosepEstudià Maria Batistadret i Rocatambé nasquélletres al [[Barri dea la Ribera]] a Barcelona el 1895. Fill de Joan Batista i Garriga natural de [[Sant AndreuUniversitat de PalomarBarcelona]] ides d'Assumpció Roca i Heras (germana dedel [[Josep Maria Roca i Heras1911]]) natural de Barcelona. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona el 1911, on fou un dels fundadors de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]] el [[1917]].<ref iname="Diccionari"/> Allí va fer amistat amb [[Francesc Cambó i Batlle]]. ResidíDes alguns anys adel [[Londres1914]] iera a [[Oxford]], on es dedicà a l'etnologia. Publicà un catàlegmembre de les obres [[RamonCentre Llull|lul·lianesExcursionista]] d'Oxford (1915-1916), i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobrede la situaciósecció delsde exiliatsfolklore catalansdel aqual [[Anglaterra]]va i [[Occitània]] durant el segleser XIXsecretari.<ref Allí el va sorprendre la [[Primera Guerra Mundial]] i va estar un temps a [[Dublín]], on fou influït pel moviment nacionalista irlandès.name="GEC"/>

FouAl tornar, fou un dels introductors de l'[[escoltisme]] als [[Països Catalans]],<ref name="Diccionari"/> juntament amb el doctor [[Pere Gabarró i Garcia]], ifundant el [[1927 fundà]] (i posteriorment impulsà amb Mn. [[Antoni Batlle]]<ref>[http://www.escoltesiguies.cat/files/2%20Batista%20i%20Roca.pdf | Genís Samper 2008 a “Dues vides entrellaçades. Biografies de Mossès Batlle i de J.M. Batista i Roca”] </ref>) l'organització dels [[Minyons de Muntanya]],<ref name="Diccionari"/> de la qual fou Cap escolta nacional fins alel 1959. També fou un dels fundadors de la revista "''Excursionisme''" publicada breument entre 1928 i 1930.<ref L'anyname="GEC"/> abansEl [[1926]], quandesprés foude detingutla detenció de l'escamot de la [[Bandera Negra]] que va intentar assassinar [[Alfons XIII d'Espanya]] en el [[complot de Garraf]], Batista i Roca es va fer càrrec de la [[Societat d'Estudis Militars]] (SEM), que va intentar convertir en [[ORMICA]] (Organització Militar Catalana), i que va integrar el [[Grup 1640]], organització secreta i clandestina. També fou el fundador de l'agrupació patriòtica [[Palestra (entitat catalanista)|Palestra]],<ref name="Diccionari"/> força influïda pels [[sokol]]s txecs i eslovacs.

Quan [[Francesc Macià i Llussà]] proclamaproclamà la [[República Catalana]] el [[14 d'abril]] de [[1931]], va crear amb [[Pere Màrtir Rossell i Vilar]] i amb [[Miquel Arcàngel Baltà i Botta]] launa Guàrdia Cívica entorn el President, per a defensar la República Catalana acabada de constituir,<ref iname="GEC"/> amb la pretensió que amb el temps hauriaesdevingués d'esdevenir launa Guàrdia Nacional de Catalunya. Poc després va crear l'agrupació patriòtica [[Palestra (entitat catalanista)|Palestra]], força influïda pels [[sokol]]s txecs i eslovacs. QuanDurant els [[Fets del sis d'octubre]] de [[1934]] ava donar suport a la proclamació del president [[Lluís Companys i Jover]]. Més tard, el 23 de juny de [[1938]], faria gestions a Londres com a delegat de la [[Generalitat de Catalunya]] amb [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]] per tal d'aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d'una Espanya que veia ja en mans de [[Francisco Franco|Franco]].

En acabarcompletar-se l'[[ocupació franquista de Catalunya]] el 1939 es va exiliar a Anglaterra, on fou professor d'història al [[Trinity College (Cambridge)|Trinity College]] de la [[Universitat de Cambridge]].<ref iname="Diccionari"/> hiCom coneguéa tal, fou l'encarregat d'escriure el capítol sobre la crisis hispànica de l'inici de l'[[edat moderna espanyola]] del ''The New Cambridge Modern History''.<ref name="GEC"/> Allí va conèixer [[Arnold Joseph Toynbee]]. HiProfundament nacionalista, va promoure la formació d'una escola d'investigadors anglesos sobre temes catalans i fou un dels promotors decreant l'[[Anglo-Catalan Society]].,<ref Profundamentname="Diccionari"/> nacionalista,va representar el [[1940PEN Català|PEN Club]] foucatalà, secretarii deltambé [[Conselldefensà Nacionalels drets de Catalunya]] a la [[LondresUNESCO]] sotai [[Carlesa Pialtres iinstàncies Sunyer]],internacionals. representàPolíticament elfou [[PENmolt Català|PENactiu Clubentre els exiliats catalans a Anglaterra: El [[1940]] català,fou defensàsecretari elsdel drets[[Consell Nacional de Catalunya]] a la [[UNESCOLondres]], isota ala altrespresidència instànciesde internacionals,[[Carles Pi i posteriormentSunyer]].<ref name="Diccionari"/><ref name="GEC"/> Posteriorment fou el principal promotor del [[Consell Nacional Català]], sorgit de la I [[Conferència Nacional Catalana]] celebrada a [[Mèxic]] el [[1953]],<ref name="Diccionari"/>{{<ref-llibre |cognomname="GEC"/><ref name="catalanisme">[[#Ainaud |nom=Josep MariaM. |títol=CentAinaud, anys1993]]: dep. catalanisme |pàgines=169 |editorial=Generalitat de Catalunya |any=1993 |isbn=8439323786}}</ref> juntament amb [[Gaspar Alcoverro]], [[Joan Ballester i Canals]], [[Carles Muñoz Espinalt]] i [[Joan Lucas i Masjoan]],.

LMort el dictador, l'any [[1976]] tornàva poder tornar de l'exili, tot i contribuíque aes lava coneixençamanifestar delscríticament objectiussobre delel catalanismepacte enamb els àmbitsfranquistes internacionalsque iva tambécaracteritzar foula un[[Transició delsdemocràtica creadorsespanyola|Transició]].<ref iname="Diccionari"/> impulsorsDes tantd'aleshores va contribuir a la coneixença de Catalunya en els àmbits internacionals, creant per exemple tant la [[Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees]],.<ref comname="GEC"/> delEl [[Centre d'Agermanament Occitano-Català1977]], entitatva culturalpromocionar catalanaun sorgidaintent el 1977de de lacrear qualun foumoviment promotorpopular d'agermanament occitano-català creant l'entitat cultural [[Centre d'Agermanament Occitano-Català]], juntament amb [[Enric Garriga i Trullols]] i [[Joan Amorós i Pla|Joan Amorós]], amb undel intentqual deva departicipar crear un moviment popular d'agermanament occitanocatalà, participant el [[1978]] ena la seva primera assaembleaassemblea constituent com a president.<ref name="bib">{{GEC|0017006|Cercle d’Agermanament Occitanocatalà}}</ref>