Estatut Reial de 1834: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
Línia 14:
Les Corts s'estableixen per un sistema [[bicameral]] formades pels ''Estamentos de Próceres'', com a [[cambra alta]], format per Grans d'Espanya i electes del Rei, de caràcter vitalici, i el de Procuradors ([[cambra baixa]]), triats per un nombre reduït de posseïdors de rendes altes.
 
L'Estatut no contemplavapreveia el sistema electoral i es remetia a lleis posteriors de divers signe: la primera (de 1834) va establir el [[sufragi indirecte]] i censatari i la segona (de [[1836]]) regula un sistema d'elecció directa i sufragi censatari i capacitari.
 
Les '''Corts''' estaven a mig camí entris una assemblea consultiva i una legislativa. No tenien capacitat autonormativa, perquè el Reglament d'ambdues Cambres havia de ser aprovat per la Reina Governadora previ dictamen del [[Consell del Regne]] i del [[Consell de Ministres]]. A més, es preveien constants interferències del Rei en el funcionament de les Corts, la qual cosa impedia el principi d'autonomia parlamentària.