Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
{{Infotaula composició}}
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{Infotaula composició}}
L{{'<nowiki/>}}''Estudi per al film Secret People (Allegretto per a clarinet, violí i piano)'' és una de les dues composicions de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Robert Gerhard]] per aquesta agrupació, juntament amb l'''Andantino per a clarinet, violí i piano. Fou compost entre 1951 i 1952 com a peça de mostra, prèvia al contracte, a la qual exposa els dos temes principals als quals hi pensa recorrer per a la composició de la música del film [[:en:Secret_People_(film)|Secret People]], dirigit per [[:en:Thorold_Dickinson|Thorold Dickison]].''<ref>{{Ref-web|títol=Roberto Gerhard y Joaquim Homs. Música de Cámara {{!}} Cristo Barrios|url=http://www.cristo-barrios.com/discografia/roberto-gerhard-y-joaquim-homs-musica-de-camara/|consulta=2020-03-23|llengua=es-ES}}</ref>
 
La primera melodia, de caràcter més líric i la segona, més folklòrica, constitueixen els dos temes principals d'aquesta obra, els quals donarien estructura a tota la música de la pel·lícula. Gerhard s'inspira en el seu origen català i la seva [[Antifeixisme|ideologia antifeixista]], acorde amb l'argument el plantejament de la pel·lícula, per compondre aquesta peça i emplea, per a la part nostàlgica i lírica, les melodies ''[[L'emigrant]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' ambdues identificades en el context català amb el sentiment de desarrelament a l'exili.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Pasión, desarraigo y literatura : el compositor Robert Gerhard|url=https://www.worldcat.org/oclc/1007172080|lloc=Madrid|isbn=978-84-9114-086-3|cognom=Sánchez de Andrés, Leticia.}}</ref>
 
== L'element folklòric ==
Amb l'la inspiració en les melodies ''[[L'emigrant]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' l'obra de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Gerhard]] aconsegueix reflectir el sentiment de pérduda i enyorança de la terra natal. També l'abandonament de la fe en l'la integritat moral dels éssers humans queda recollit simbòlicament en la música mitjançant les ressonàncies d'aquestes melodies catalanes.
 
En el primer cas, es tracta d'una cançó patriòtica, composta per [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]] sobre un poema de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]], què exalta l'amor per Catalunya de l'emigrant; en el segon, [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]] va convertir ''[[El cant dels ocells]]'' en un símbol de l'[[exili català]]. Per últim, la secció central, de caràcter més folklòric, recorda el ritme i l'estil de la [[sardana]]<ref name=":0" />. Julian White<ref>{{Ref-publicació|article=National Traditions in the Music of Roberto Gerhard|url=http://www.jstor.org/stable/946131|publicació=Tempo|data=1993|issn=0040-2982|pàgines=2–13|exemplar=184|nom=Julian|cognom=White}}</ref> l'emparenta amb ''[[El minyonet de Guineu]],'' una cançó catalana pròpia del Carnaval.
 
<br />
== Referències ==
{{Referències}}
__FORÇATAULA__
<references />
 
== Bibliografia ==
* [[Joaquim Homs|H<small>OMS</small>HOMS, Joaquim]]. ''Robert Gerhard i la seva obra''. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1991. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7845-109-8|ISBN 978-84-7845-109-8]].
 
* [[Joaquim Homs|H<small>OMS</small>, Joaquim]]. ''Robert Gerhard i la seva obra''. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1991. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7845-109-8|ISBN 978-84-7845-109-8]].
*