Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

 

La primera melodia, de caràcter més líric i la segona, més folklòrica, constitueixen els dos temes principals d'aquesta obra, els quals donarien estructura a tota la música de la pel·lícula. Gerhard s'inspira en el seu origen català i la seva [[Antifeixisme|ideologia antifeixista]], acorde amb l'argument el plantejament de la pel·lícula, per compondre aquesta peça i emplea, per a la part nostàlgica i lírica, les melodies ''[[L'emigrant]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' ambdues identificades en el context català amb el sentiment de desarrelament a l'exili.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Pasión, desarraigo y literatura : el compositor Robert Gerhard|url=https://www.worldcat.org/oclc/1007172080|lloc=Madrid|isbn=978-84-9114-086-3|cognom=Sánchez de Andrés, Leticia.}}</ref>

 

== L'element folklòric ==

 

En el primer cas, es tracta d'una cançó patriòtica, composta per [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]] sobre un poema de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]], què exalta l'amor per Catalunya de l'emigrant; en el segon, [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]] va convertir ''[[El cant dels ocells]]'' en un símbol de l'[[exili català]]. Per últim, la secció central, de caràcter més folklòric, recorda el ritme i l'estil de la [[sardana]]<ref name=":0" />. Julian White<ref>{{Ref-publicació|article=National Traditions in the Music of Roberto Gerhard|url=http://www.jstor.org/stable/946131|publicació=Tempo|data=1993|issn=0040-2982|pàgines=2–13|exemplar=184|nom=Julian|cognom=White}}</ref> l'emparenta amb ''[[El minyonet de Guineu]],'' una cançó catalana pròpia del Carnaval.

 

== Referències ==

 

== Bibliografia ==