Al-Mustànsir (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|al-Mustànsir (abbàssida del Caire)}}
 
{{Infotaula persona}}
 
'''Abu-Jàfar Mansur al-Mustànsir bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' com a '''al-Mustànsir —'''en [[àrab]] '''أبو جعفر منصور المسنتصر بالله''', ''Abū Jaʿfar Manṣūr al-Mustanṣir bi-Llāh—'' (febrer/març [[1192]] - [[12 de desembre]] de [[1242]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[1226]]-[[1242]]). Era el fill gran del califa [[Adh-Dhàhir (abbàssida)|adh-Dhàhir]] (1225-1226) i d'una esclava turca i va succeir el seu pare quan aquest va morir l'[[11 de juliol]] de [[1226]].
 
Les fonts del seu califat s'han perdut tot i que se'n tenen algunes referències per autors posteriors: es tracta d'una monografia de Ibn as-Sai (mort en 1276) titulada ''L'itbar al-mustahsir fi akhbar al-Mustansir'', i de la ''Història de Bagdad'' d'[[Ibn an-Najjar]] (mort en 1245). Les dades conservades per autors posteriors són confoses en la cronologia dels fets del regnat, en els noms i fets dels visirs i altres alts dignataris, i el seu paper a la cort.
 
Un visir fou el xiïta [[Muhammad al-Kummi]] que ja havia tingut algun càrrec als dos regnats anteriors; el visir adjunt (''ustadh ad-Dar'') fou [[Muayyad al-Din Ibn al-Alkami|Muàyyad-ad-Din ibn al-Alkamí]], que després va ser visir en temps d'[[Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah]] (1242-1258) quan fou còmplice dels mongols. Al-Mustànsir el va substituir per Nàssir-ad-Din ibn Muhàmmad ibn an-Nakid. Els homes més poderosos foren el general eunuc Iqbal aix-Xarabí i l'''ustadh ad-dar'' Ibn al-Alkamí.
 
L'''[[amir]]'' [[Begtegínida|begtigínida]] d'[[Irbil]] [[Muzaffar al-Din Gokburi|Mudhàffar-ad-Din Gokburi]] va morir el [[1233]], després de 43 anys de regnat, i el seu territori, per manca d'hereus, fou llegat al califa [[Al-Mustansir|al-Mustànsir]], que no obstant va haver d'enviar al seu general Iqbal aix-Xarabí amb un exèrcit a assetjar Erbil o Irbil que en va poder prendre possessió finalment quan la ciutat es va rendir ([[27 de juliol]] de [[1233]]).
 
Va ser el constructor de la [[madrassa]] al-Mustansiriyya de Bagdad que fou oberta el 7 d'abril de 1234 i fou la primera madrassa sunnita. Va construir també el ''khan'' de Sabus, prop de [[Wasit]] i el de [[Kharnina]], entre [[Takrit]] i [[al-Balalik]]. Va construir també el pont d'[[Harba]], entre Bagdad i [[Samarra]], sobre el canal Dujayla, i va restaurar la mesquita d'al-Qasr a Bagdad.
L'''[[amir]]'' [[Begtegínida|begtigínida]] d'[[Irbil]] [[Muzaffar al-Din Gokburi|Mudhàffar-ad-Din Gokburi]] va morir el [[1233]], després de 43 anys de regnat, i el seu territori, per manca d'hereus, fou llegat al califa [[Al-Mustansir|al-Mustànsir]], que no obstant va haver d'enviar al seu general Iqbal aix-Xarabí amb un exèrcit a assetjar Erbil o Irbil que en va poder prendre possessió finalment quan la ciutat es va rendir ([[27 de juliol]] de [[1233]]).
 
La seva mort fou el [[1243]] fou amagada uns dies i es va organitzar la successió, sent llavors anunciada i proclamat el seu fill [[Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-MústassimMustàssim bi-L·lah]] .
Va ser el constructor de la [[madrassa]] al-Mustansiriyya de Bagdad que fou oberta el 7 d'abril de 1234 i fou la primera madrassa sunnita. Va construir també el ''khan'' de Sabus, prop de [[Wasit]] i el de [[Kharnina]], entre [[Takrit]] i [[al-Balalik]]. Va construir també el pont d'Harba, entre Bagdad i [[Samarra]], sobre el canal Dujayla, i va restaurar la mesquita d'al-Qasr a Bagdad.
 
La seva mort fou el [[1243]] fou amagada uns dies i es va organitzar la successió, sent llavors anunciada i proclamat el seu fill [[al-Mústassim]]
 
== Vegeu també ==
* [[Harba]]
 
== Referències ==