Messerschmitt Bf 109: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 86:
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101I-487-3066-04, Flugzeug Messerschmitt Me 109.jpg|miniatura|Personal de terra de la Luftwaffe (els "homes negres") posicionant un Bf 109 G-6 equipat amb el canó [[Rüstsatz]] VI sota l'ala. [[JG 2]], França, tardor de 1943]]
A partir de la sèrie 109F els canons ja no van estar "dins" de les ales (una excepció notable va ser el Bf 109 F-2 d'[[Adolf Galland]], que tenia un MG FF/M de
En lloc d'armament a l'interior de l'ala, una potència de foc addicional va ser proporcionada mitjançant dos [[canó MG 151|canons MG 151/20]] de 20mm instal·lats sota les ales, a les beines de les armes. Encara que aquest armament addicional incrementava la potència del caça com a destructor de bombarders, tenia un efecte advers en les seves qualitats de maneig, reduint la seva competència en els combats caça contra caça i accentuant la tendència del caça a oscil·lar pendularment durant el vol.<ref>Green 1980, p. 88.</ref> Les beines de les armes, sense munició, pesaven 135 kg,<ref name="Randinger and Otto 1999, p. 21">Randinger and Otto 1999, p. 21.</ref> i tenien entre 135 i 145 projectils per canó.<ref name="Randinger and Otto 1999, p. 21"/>
| |||