Revisió del 11:02, 28 feb 2020 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.854 edits m Revertides les edicions de 85.192.95.173. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 16:07, 24 març 2020 modifica desfés Talskubilos (discussió \| contribucions) 753 edits en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context Edició següent →
Línia 423: Tant l'anarquisme com el [[comunisme]] busquen en última instància l'[[acràcia]] o societat sense autoritat. Tanmateix, anarquistes i marxistes han estat enfrontats des que Marx va atacar Proudhon a ''[[La misèria de la filosofia]]'' (1846), enfrontament que va arribar al seu clímax en la lluita entre marxistes i bakuninistes pel control de la [[Primera Internacional]], i que va acabar amb la seva ruptura el 1872. La base del conflicte se centra que, si bé els [[Marxisme\|marxistes]] creuen en la necessitat transicional d'un estat dels treballadors (la «[[dictadura del proletariat]]»), els anarquistes pensen que el camí al [[socialisme]] (o al [[comunisme]]) passa per la destrucció l'estat. Per als anarquistes, un estat socialista repetiria les característiques d'opressió i privilegi contra les quals lluiten, alhora que, en estendre els poders a l'organització de la vida econòmica, resultaria ser fins i tot més opressiu.{{sfn\|Miller\|Coleman\|1991\|p=57-58}} Pels marxistes, la desorganització dels anarquistes els impediria assolir cap resultat.{{sfn\|Adams\|1995\|p=162-165}} ~~Contemplat~~Considerat com a font d'idees crítiques per a altres ideologies i moviments, l'anarquisme ha tingut l'èxit que no va tenir com a ideologia. L'anarquisme clàssic mai va atreure grans nombres de seguidors, i la seva influència en el curs de la història mundial va ser mínima. ''The Blackwell Encyclopaedia of Political Thought'' diu que la idea anarquista d'una societat organitzada sense una autoritat central va contra el desenvolupament del paper de l'estat paral·lel al de la industrialització experimentat en les societats avançades, i que requereix un enorme salt de fe.{{sfn\|Miller\|Coleman\|1991\|p=57-58}} En aquest sentit, l'historiador anarquista [[George Woodcock]] deia que l'anarquisme va ser més un moviment de rebel·lió que de revolució, una protesta i resistència enfront de la revolució social que des de mitjan segle XVIII, amb la contribució del progrés científic i tecnològic, condueix el món cap a una centralització econòmica i política, amb el que això implica de subordinació de l'individu cap a l'estat. Assenyalava que davant aquesta revolució negativa, els anarquistes van protestar en nom de la dignitat humana, sent aquest possiblement el seu major assoliment.{{sfn\|Woodcock\|2004}} Woodcock diu també que l'anarquisme va patir de les debilitats de les seves tàctiques revolucionàries, una completa manca de coordinació que va provocar que les rebel·lions i accions anarquistes a vegades servissin per mantenir un estat de tensió, però no produïen resultats duradors. La [[propaganda pel fet]] en massa ocasions es va convertir en propaganda negativa, i l'èxit del [[sindicalisme]] de fet representava un compromís amb la tendència a la centralització: Woodcock diu que el mateix Malatesta suggeria que, en imitar les formes polítiques i industrials del seu temps, eventualment formarien part de l'ordre centralista al qual s'oposaven. Així, la [[Confederació General del Treball de França\|CGT]] francesa va acabar en mans de [[Reformisme\|reformistes]], i finalment en les de comunistes; i fins i tot la [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]] va enviar als seus líders a la coalició governamental durant la [[Guerra Civil espanyola]].{{sfn\|Woodcock\|2004}}

Anarquisme: diferència entre les revisions