Rentatge en sec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Veieu també +Vegeu també |
m Adicio de nou paragraf d'ampliacio. |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Drycleanmachine.JPG|miniatura|Màquina de rentar en sec]]
La '''neteja en sec''' és un sistema de [[neteja]] de [[peça de roba|peces de roba]] utilitzat típicament a una [[tintoreria]] o [[bugaderia]] que no poden ser submergides en [[aigua]], ja que es deterioren, es deformen, s'encongeixen o s'altera el [[color]]. Malgrat la seva denominació, la "neteja en sec", no és un sistema sec o per aire sinó amb [[producte químic|productes químics]] anomenats [[solvent]]s ([[percloroetilè]],
# Selecció de les peces per colors.
# El tractament llevataques es fa amb [[sabó|sabons]] específics. ([[Tetracloroetilè|percloroetilè]], hidrocarbur o d'altres
#Després d'un repòs es fa el rentat en sec i a vegades, una segona volta amb aigua, segons necessitin i permetin les peces.
Línia 10:
Es coneix com a '''neteja en sec''' qualsevol procés de neteja per [[roba]] i [[Tèxtil|tèxtils]] utilitzant un [[Dissolvent|solvent]] químic diferent a [[Aigua|l'aigua]]. El procés de neteja en sec modern va ser desenvolupat i patentat per Thomas L. Jennings.<ref>{{Ref-web|url=https://www.invent.org/inductees/thomas-jennings|títol=Thomas Jennings|cognom=|nom=|data=|obra=National Inventors Hall of Fame|arxiuurl=|arxiudata=|consulta= 4 desembre 2019}}</ref>
Malgrat el seu nom, la neteja en sec no és un procés "sec"; ja que la roba és remullada en un solvent líquid. El [[Tetracloroetilè]] (percloroetilè) (C2CL4), També anomenat "Perc" a les tintoreries, és el solvent mes utilitzat històricament, encara que les normatives contra organoclorats ja fa anys que en recomanen la seva retirada del mercat i fa uns anys que els solvents i les màquines es van renovant amb productes menys perillosos, com els Hidrocarburs i altres derivats del petroli o derivats d'alcohols aquests ja biodegradables.<ref name="Ullmann">David C. Tirsell "Dry Cleaning" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2000. {{DOI|10.1002/14356007.a09_049}}</ref>
La majoria de fibres naturals poden ser rentades amb aigua però alguns teixits sintètics (p. ex. [[viscosa]], [[lyocell]], [[Raió|modal]], i [[cupro]]) reaccionen malament amb aigua i han de ser rentats en sec.<ref>{{ref-notícia|cognom1=Hunter|nom1=Jennifer|títol=Dry Cleaning Your Wool Sweaters? Don’t Bother.|url=https://www.nytimes.com/2019/05/22/smarter-living/wirecutter/dry-cleaning-your-wool-sweaters-dont-bother.html|consulta= 30 maig 2019|obra=[[The New York Times]]|data= 22 maig 2019}}</ref><br />
== Història ==
Linha 20 ⟶ 19:
Un dels primers en usar el terme comercial "neteja en sec" tot usant aiguarràs va ser en [[Jolly Belin]] a París cap al 1825.<ref>{{Ref-llibre|urlcapítol=https://books.google.com/books?id=NzhUTvUkpDQC&pg=PA883&lpg=PA883&dq=jolly+belin+dry+cleaning+paris&source=bl&ots=y_-hI12b1Y&sig=7P87w_BYBmf3mRE3slI-180JT1s&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=jolly%2520belin%2520dry%2520cleaning%2520paris&f=false|títol=Handbook of Solvents|capítol=Dry Cleaning - Treatment of Textiles in Solvent|pàgines=883|editorial=ChemTec Publishing|any=2001|nom=Kaspar D|cognom=Hasenclever|editor=Wypych}}</ref>
La neteja en sec moderna basada en l'ús de solvents no basats en aigua, per treure la brutícia i les taques de la roba ja es documenta al 1855. El potencial dels solvents basats en petroli va ser reconegut pel tintorer francès [[Neteja en sec|Jean Baptiste Jolly]], qui va oferir un nou servei que es va conèixer com ''nettoyage à'' sec—i.e., neteja en sec.<ref>{{Ref-web|url=http://science.howstuffworks.com/dry-cleaning1.htm|títol=How Dry Cleaning Works|editor=Science.howstuffworks.com|consulta=2006-03-30}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://jalingo.co/business/laundry-dry-cleaning-business|títol=How To Start a Laundry / Dry Cleaning Business in Nigeria|editor=Jalingo.co|consulta=2018-01-04}}</ref> Els problemes sobre la inflamabilitat del solvent van portar a [[William Joseph Stoddard]], un Tintorer d'Atlanta, a desenvolupar el [[White spirit|Stoddard solvent]] (esperit blanc) com a alternativa lleugerament menys [[Inflamabilitat|inflamable]] que el solvents basats en benzina. L'ús de solvents altament inflamables, provinents del petroli van causar molts incendis i explosions, Provocant rigoroses normatives especifiques i de control per als processos de neteja en secs. Després de la Primera Guerra Mundial, es van començar utilitzar solvents provinents del clor (Organoclorats...). Aquests solvents eren molt menys inflamables que els solvents de petroli i milloraven la capacitat de neteja.<br />
== Canvi al tetracloroetilè ==
A mitjans anys 1930, la indústria de neteja en sec ja havia adoptat el [[tetracloroetilè]] (percloroetilè o Perc) com a solvent. Ténia una capacitat de neteja excel·lent, No és inflamable i es compatible amb la majoria de teixits i guarniments. Al ser mes estable, el tetracloroetilè és senzill de reutilitzar.<ref name="Ullmann2">David C. Tirsell "Dry Cleaning" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2000. {{DOI|10.1002/14356007.a09_049}}</ref><br />
== Infraestructura ==
Els Negocis de neteja en sec, des de la perspectiva del client, és qualsevol botiga o cadena de botigues agrupada al gremi dels tintorers o bugaders.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://theoutline.com/post/8026/korean-american-drycleaners-apps|títol=The uncertain future of your neighborhood dry cleaner|cognom=Lee|nom=Sunny|data= 1 octubre 2019|obra=The Outline|llengua=en|consulta=2019-10-11}}</ref> Una Tintoreria fa la neteja al mateix establiment.<ref name=":0" /> Una cadena comercial rep la roba dels clients, i envia les peces a una planta centralitzada, i després de netejar la roba, ha de tornar a la botiga per a que la reculli el client.<ref name=":0" /> El temps de retorn és més llarg en una cadena que per una tintoreria.<ref name=":0" /> Tanmateix, fer funcionar una tintoreria requereix més feina pel propietari empresarial.<ref name=":0" /> Des del 2010, en alguns mercats, la recollida i entrega a domicili de la roba s'ha gestionat per aplicacions web amb la intenció de millorar i abaratir costos; tanmateix, la majoria d'aquests negocis han tancat, i la qualitat de servei era generalment pobre.<ref name=":0" />
Les màquines d'aquesta era van ser descrites com ''Airejades''; ja que els vapors del procés d'assecatge eren expulsats a l'atmosfera, de la mateixa manera que algunes assecadores de neteja en sec mes modernes. Això no només ha contribuït a contaminació mediambiental sinó també molt PERC potencialment reutilitzable s'ha perdut en emissions a l'atmosfera. Amb la normativa i els controls més estrictes sobre les emissions de solvents es busca garantir que totes les màquines de neteja en sec del món Occidental siguin ara completament hermètiques, i que cap vapor de solvent sigui enviat a l'atmosfera. [Buscar cita] A les màquines tancades hermèticament, el solvent recuperat durant el procés d'assecatge per destil·lació retorna un cop condensat al diposit i així pot ser reutilitzat per netejar un altra vegada o manipular-lo de manera segura. La majoria de les màquines tancades modernes també incorporen un control electrònic d'assecat, el qual detecta si les traces de PERC han estat extretes de la roba. Aquest sistema garanteix i minimitza els vapors de PERC al final del cicle de rentat.<br />
== Mecanisme ==
Linha 39 ⟶ 35:
[[Fitxer:Cellulose_Sessel.svg|miniatura|Estructura de cel·lulosa, el component principal del cotó. Els molts [[Grup funcional|grups]] OH lliguen l'aigua, portant a un inflament del teixit i provocant arrugues, efectes minimitzats quan aquests materials és tracten amb tetracloroetilè i altres solvents de neteja en sec.]]
El funcionament de la neteja en sec dissol selectivament les taques de la peça. Els [[Dissolvent|solvents]] són no-polars i tendeixen a extraure selectivament els compostos que causen les taques. Aquestes taques (de greix i altres) altrament només dissoldrien amb mescles de detergents aquosos a temperatures altes, potencialment degradants dels teixits delicats.
Linha 52 ⟶ 49:
Durant el cicle de rentat, la cambra s'omple aproximadament fins a un terç de solvent i comença a rotar tot agitant la roba. La temperatura del solvent és manté a uns 30 graus Celsius, ja que una temperatura més alta deterioraria la roba. Durant el cicle de rentat, el solvent de la cambra és filtrat i retornat al tambor. Això és conegut com el cicle i manté durant la rentada. El solvent llavors es extret, primer per centrifugació i després destil·lat al ser enviat a una unitat de [[destil·lació]] que consisteix d'una [[caldera]] i [[Condensador de superfície|condensador]]. El solvent condensat s'acumula en un separador mecànic on l'aigua present és separada del solvent per la diferencia de densitat i llavors es porta el solvent al tanc de 'solvent net'. El cabdal ideal és de poc o molt de 8 litres de solvent per quilogram de roba per minut, depenent en la mida de la màquina.
A la roba també hi sol haver complements, que s'han de comprovar. Els elements [[Plàstic|plàstics]] es poden dissoldre en el bany de solvent (sobretot de PERC), danyant així les peces de roba. Alguns [[Tint|tints]] tèxtils poden deixar color durant immersió solvent i tacar la resta de les peces. Elements delicats, com cobrellits de ploma, catifes o penjolls, solen rentar-se dintre d'una bossa de malla.▼
▲A la roba també hi sol haver complements, que s'han de comprovar. Els elements [[Plàstic|plàstics]] es poden dissoldre en el bany de solvent, danyant així les peces de roba. Alguns [[Tint|tints]] tèxtils poden deixar color durant immersió solvent i tacar la resta de les peces. Elements delicats, com cobrellits de ploma, catifes o penjolls, solen rentar-se dintre d'una bossa de malla.
[[Fitxer:Drycleanmachine.JPG|miniatura|Sèrie 3 neteja en Sec màquina amb control de PLC, fabricant, BÖWE Tèxtil cleaning Alemanya]]
Linha 67 ⟶ 64:
Després del cicle d'esbandit, la màquina comença el procés d'extracció, el qual recupera el solvent per a la seva reutilització. Les màquines modernes recuperen aproximadament 99.99% del solvent que fa servir. El cicle d'extracció comença per extreure el solvent de la cambra de rentat tot accelerant la cistella a 350–450 [[Revolució per minut|rpm]], causant que molt del solvent salti del teixit per centrifugació. Fins ara, la neteja és feta a temperatura normal, ja que el solvent mai s'hauria d'escalfar durant el procés de neteja en sec. Quan ja no s'extreu mes solvent per centrifugació, la màquina comença el cicle d'assecatge.
[[Fitxer:Dry_clean_rack.jpg|miniatura|Molts tintorers guarden les peces netes en bosses de plàstic.]]
Durant el cicle d'assecatge, la roba es assecada amb un corrent d'aire tebi (60–63 °C) que circula a través de la cistella, evaporant les traces de solvent restant després del cicle de centrifugat. La temperatura de l'aire és controlada per impedir danys per calor a la roba. L'aire tebi extret de la cistella es fa passar llavors a través d'un refredador/condensador on els vapors de solvent són condensats i retornat al tanc de solvent
Després d'acompletar el cicle d'assecat, un cicle desodoritzant (airejat) refreda la roba i treu les ultimes traces de solvent, al fer circular aire exterior fresc sobre la roba i passar-lo llavors a través d'un filtre de recuperació del vapor fet de [[carbó actiu]] i resines de polímer. Després del cicle d'airejat, la roba és neta i a punt per planxar i preparar els acabats.<br />▼
▲Després d'acompletar el cicle d'assecat, un cicle desodoritzant (airejat) refreda la roba i treu les ultimes traces de solvent, al fer circular aire exterior fresc sobre la roba i passar-lo llavors a través d'un filtre de recuperació del vapor fet de [[carbó actiu]] i resines de polímer. Després del cicle d'airejat, la roba és neta i a punt per planxar i preparar els acabats.
== Procés amb solvents ==
[[Fitxer:Saver40.jpg|miniatura|440x440px|Un [[Firbimatic]] Saver Series . Aquesta màquina utilitza filtres d'argila activa en comptes de destil·lació. Utilitza molt menys energia que els mètodes convencionals.]]
Linha 103 ⟶ 99:
=== Percloroetilè ===
[[Tetracloroetilè|Percloroetilè]] (Perc, o tetracloroetilè) ha estat usat des dels anys 1930. El Perc Ha estat el solvent més comú, es l'"estàndard" per netejar en sec. És el solvent mes eficaç. És estable tèrmicament i
L'estat de Califòrnia (EUA) va classificar el percloroetilè com una substància química tòxica al 1991, i el seu ús esdevindrà il·legal en aquell estat al 2023.<ref>{{Ref-web|url=http://www.nbcnews.com/id/16816627|títol=California bans dry cleaning chemical|editor=[[NBC News]]|data=2007-01-25}}</ref> Tanmateix, tot i que industria està canviant cap als hidrocarburs, o alcohols és encara probablement el solvent mes usat en neteja sec a dia d'avui.<br />
=== Hidrocarburs ===
Linha 113 ⟶ 108:
=== Tricloroetilè ===
El [[Tricloroetilè]] És més agressiu que PERC però és molt poc usat i retirat de l'us comu. Amb propietats de desgreixatge superior, va ser utilitzat per industries de roba de treball i neteja general un temps enrere. TCE està classificat com a carcinogen per a éssers humans per l'[[Environmental Protection Agency|Agencia de protecció ambiental dels Estats Units]] .<ref>EPA Releases Final Health Assessment for TCE September 2011. Accessed 2011-09-28.</ref> La Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, sigles en Anglès) ha determinat que aquest compost es probablement carcinogen per als essers humans.
<br />
=== Sensene ===
Entre els solvents que mesclen hidrocarburs i alcohols (Intense, SolvonK4, Higlo), el Sensene i l'Arcalean son dels pocs que son a base d'alcohols, convertint-se així en el mes biodegradable dels productes de rentat en sec. El seu poder de neteja es semblant al dels Hidrocarburs i per tant una mica menor que el PERC.<br />
=== CO<sub>2</sub> supercrític ===
Linha 125 ⟶ 124:
Una de les mancances del CO2 supercrític és la seva baixa conductivitat. Com ja s'ha esmentat a la secció de Mecanismes, la neteja en sec utilitza tant les propietats químiques com mecàniques per treure les taques. Quan el solvent interacciona amb la superfície del teixit, la fricció desbloqueja la brutícia. Alhora, la fricció també genera un corrent elèctric. Els teixits són conductors molt pobres i normalment, aquesta carrega és alliberada a través del solvent. Aquesta descarrega no ocorre amb el diòxid de carboni líquid i la carrega elèctrica a la superfície del teixit atreu la brutícia tornant al damunt de la superfície del teixit, disminuint, per tant, la seva eficàcia de neteja. Per compensar la baixa solubilitat i conductivitat de diòxid de carboni supercrític, la recerca s'ha enfocat en els additius. Per millorar la solubilitat, el 2-propanol ha demostrat un increment dels efectes de neteja per diòxid de carboni líquid mentre també augmenta l'habilitat del solvent de dissoldre compostos polars.<ref>{{cite patent|last=Townsend|first=Carl W.|title=Liquid carbon dioxide cleaning system employing a static dissipating fluid|date=28 Jul 1998|url=http://www.google.ch/patents/US5784905|inventor-last=Townsend|inventor2-last=Chao|inventor3-last=Purer|inventor-first=Carl W.|inventor2-first=Sidney C.|inventor3-first=Edna M.|last2=Chao|last3=Purer|first2=Sidney C.|first3=Edna M.|accessdate=2016-12-10}}</ref>
La maquinària per l'ús de CO2 supercrític és cara—fins a 90,000€ més que una màquina de PER, implicant un difícil accés per als negocis petits. Algunes empreses de neteja combinen aquestes màquines amb màquines tradicionals al mateix local per a les peces mes brutes, però altres usen blanquejants per ser igual d'eficaces i ambientalment mes sostenibles.<br />
=== Altres solvents: descatalogats, emergents, etc. ===
| |||