Tresquiornítids: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Enllaços)
m (neteja i estandardització de codi)
La [[família (biologia)|família]] dels '''tresquiornítids'''<ref>{{GEC|0148008|tresquiornítids}}</ref> ''(Threskiornithidae)'' inclou 34 [[espècies]] de grans [[aus]] de potes llargues, separades en dues [[subfamília|subfamílies]], els [[ibis]] i els [[platalea|becplaner]]s. Antany eren coneguts com a '''plataleids''' ''(Plataleidae)'' i es pensava que estaven molt relacionats amb altres aus de potes llargues de l'[[ordre (biologia)|ordre]] dels [[ciconiformes]] ''(Ciconiiformes)''. Un estudi recent fa pensar que pertanyen a l'ordre dels [[pelecaniformes]].<ref>[http://www.worldbirdnames.org/n-ibises.html Classificació de la COI] {{en}}</ref> Està per dilucidar si la divisió en dues subfamílies està justificada.
 
== Morfologia ==
Els membres de la família tenen ales llargues i amples, amb 11 plomes primàries i al voltant de 20 de secundàries. Són grans voladores. En general el cos és molt allargat, així com el coll i les potes. El bec també és llarg, corbat cap a baix en el cas dels ibis, i recte i distintivament aplanat en el cas dels becplaners. Són aus grans però de mida variada, anant des dels 45 cm i 450 g de ''Bostrychia bocagei'', fins als 100 cm i 4,2 kg de l'[[ibis gegant]].
 
Distribució gairebé mundial, freqüentment a prop de l'aigua, dolça o salada, però també en zones més seques, i fins en abocadors.
 
== Alimentació ==
S'alimenten d'una ampla gamma d'invertebrats i vertebrats petits. La tècnica dels ibis consisteix a afonar el bec en terra blana o fang, a la recerca dels aliments, mentre que la de les espàtules és moure el bec d'un costat a l'altre, filtrant l'aliment en aigües de poca profunditat.
 
Són ocells diürns. A la nit dormen als arbres prop de l'aigua. Són gregaris i solen volar i alimentar-se en grups.
 
== Reproducció ==
Nien en colònies i més sovint en grups petits o, les espàtules, de manera individual, gairebé sempre en arbres sobre l'aigua, però de vegades en illots als aiguamolls. Generalment, la femella construeix una gran estructura de joncs i pals aportats pel mascle.
 
2.455.002

modificacions