Revisió del 23:49, 14 feb 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.410.415 edits m Bot elimina enllaços buits de plantilles Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 17:40, 25 març 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.410.415 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 51: La relació entre l'[[hemorràgia]] i la mort ha estat probablement identificada molt d'hora en la història de la humanitat. Els [[Antic Egipte\|egipcis]] havien identificat la sang com a font de vida i la seu de l'[[ànima]]. Disseccions realitzades a partir d'animals sacrificats realitzades pels metges grecs de [[Cos]], al [[{{segle \|V ~~aC]]~~\|-\|s}}, seguidors de la tradició d'[[Hipòcrates]], van induir a errors de representació. Com ara que cregueren que les artèries portaven aire perquè estaven buides de líquid, o que com el [[fetge]] i la [[melsa]] estaven banyades en sang, consideraren que aquests dos òrgans eren elements importants del seu transport. [[Heròfil de Calcedònia]], metge d'Alexandria durant el {{segle\|IV\|-\|s}}, descrigué per primera vegada la palpació dels polsos. Va ser en [[Erasístrat (metge)\|Erasístrat]] de Keos (320-250 aC) ede qui es té notícia que va fer la primera descripció de les vàlvules venoses.<ref>Elie Arié. ''L'hypertension artérielle aujourd'hui''. éd. Les Asclépiades, col. "Docteur, dites-moi tout!".</ref> [[Galè]] (131-201) va fer una descripció detallada de la xarxa de venes i artèries a partir de la dissecció de [[porcs]], però interpretà erròniament el paper dels òrgans. Segons ell, la sang es crea al fetge a partir dels aliments, i després viatja a través de les venes i va, per una banda, als pulmons per barrejar-se amb l'aire, i de l'altra va des del ventricle dret al ventricle esquerre a través de la porositat de la paret, des d'on es redistribueix la calor pel cos. Quan arriba a les extremitats, la sang es fa servir i apareix en forma de [[suor]].

Sistema circulatori: diferència entre les revisions