Com altres tràgics, les obres d'Eurípides tracten de llegendes i esdeveniments de la [[mitologia]] d'un temps llunyà, molt anterior al [[{{segle|V aC]]|-|s}} d'Atenes. Però les obres que va fer eren aplicables al temps en què ho escrigué, sobretot a les crueltats de la guerra. En l'etapa madura de la seva vida, els temes de la seva producció s'anaren desvinculant cada cop més de la tradició preestablerta, amb variació i introducció de nous temes. El filòsof alemany [[Friedrich Nietzsche]] el considera l'artífex de la decadència de la tragèdia en la seva obra ''[[El naixement de la tragèdia]]''. Se l'ha comparat amb [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] per la seva modernitat, massa allunyada del pensament dominant per al seu moment, amb un bon desenvolupament psicològic dels personatges, especialment dels femenins: la comparació de la [[Clitemnestra]] de l{{'}}''[[Orestea]]'' d'[[Èsquil]] amb la seva més realista [[Medea (obra d'Eurípides)|Medea]] ho deixa ben clar. Se l'ha criticat, en canvi, per fer servir amb massa freqüència el recurs fàcil del ''[[deus ex machina]]'' per resoldre les seves obres.
Durant els darrers 20 anys de la seva vida, Eurípides va escriure diverses obres anomenades ''[[tragicomèdia|tragicomèdies]] romàntiques dramàtiques''. Era estrany que tinguessin finals feliços. Entre aquestes, estava ''[[Ió (Eurípides)|Ió]]'', ''[[Ifigenia a Tàuride]]'', ''[[Ifigenia a Àulida]]'' i ''[[Helena (Eurípides)|Helena]]''. En aquestes, va transportar el seu univers interior al món tràgic real i va escriure completament de manera dramàtica.
