Segòbriga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 12:
L'any [[1888]] es trobà un sepulcre col·lectiu ([[mil·lenni II aC]]) de l'[[Edat del bronze]] (assentament [[celtibers|celtiber]]) a la Cova de Segòbriga, excavada en pedra caliça i que es troba prop del turó de Cabeza de Griego. Aquesta troballa fou publicada el [[1893]]. Al lloc varen aparèixer-hi tant restes humanes com atuells quotidians.
 
Cal suposar que inicialment fou un [[Castro (poblat)|castro]] celtiber que dominava la vall al nord de la ciutat, que queda defensat pel riu [[Cigüela]], que faria de fossat. No n'han aparegut les restes, però un fragment de ceràmica àtica del [[{{segle |V aC]]|-|s}} dóna testimoniatge de llur ocupació des d'una data força antiga.
 
Les primeres notícies que es tenen de Segòbriga són del geògraf [[Antiga Grècia|grec]] [[Estrabó]], que en fa una referència molt breu i poc precisa. Només indica que a la regió celtibèrica, al voltant de [[Bílbilis]] i Segòbriga, varen combatre Metel i [[Quint Sertori|Sertori]]. Per tant, emmarca geogràficament la ciutat de Segòbriga, al bell mig de Celtibèria. Cal destacar que aquesta antiga zona [[Òlcades|òlcade]] fou arrasada durant la [[Guerra de Sertori]] i substituïda per la Segòbriga romana.