Viquipèdia

Batlle (antic règim): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 3:
{{Infotaula de càrrec}}
 
'''Batlle''' o '''Batle''' era, arreu dels [[Països Catalans]], el delegat territorial d'un [[senyor feudal]] en un lloc determinat, als [[Països Catalans]] de l'[[Edat mitjana als Països Catalans|edat mitjana]] i [[Edat Moderna als Països Catalans|moderna]]. La [[jurisdicció]] territorial sobre la que actuava s'anomenava '''batllia'''. El seu senyor tant podia ser el [[rei|sobirà]] o un [[noble]] qualsevol ([[aristocràcia|laic]] o [[clergat|eclesiàstic]]). Bàsicament tenia dues funcions: administrar el [[patrimoni]] del senyor feudal en aquell lloc, i instruir la [[justícia]] en el seu nom.<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 111 "batlle"</ref>
==Etimologia==▼
 
▲==Etimologia i origen==
Segons el [[DCVB]] el terme prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» o «[[camàlic]]»,<ref name="DretPúblic123">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 123-125</ref> que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior».<ref name="batle">[[#DCVB|Diccionari català-valencià-balear, 1993]]: "batlle o batle"</ref>▼
 
▲Segons el [[DCVB]] el terme prové del [[llatí]] ''bajŭlu'' «[[bastaix]]» o «[[camàlic]]»,<ref name="DretPúblic123">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 123-125</ref> que en el [[llatí medieval]] passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior».<ref name="batle">[[#DCVB|Diccionari català-valencià-balear, 1993]]: "batlle o batle"</ref>
==El batlle d'antic règim als Països Catalans==
Els batlles aparegueren a [[Catalunya]] durant l'[[alta edat mitjana]], cap a la fi del [[segle X]], després de l'aparició dels [[veguer|veguers]]. Inicialment era un ofici que tenia la missió de tutelar o protegir certes persones (com ara menors d'edat o d'alguna manera incapacitades), o certs béns (castells, esglésies, viles, drets de tota mena...) en substitució d'un titular absent.<ref name="Història307">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 307-309</ref> En definitiva, representaven els interessos d'una altra persona en un lloc concret. Quan l'aristocràcia guerrera va patrimonialitzar les jurisdiccions locals durant la [[revolució feudal]], els batlles passaren a ser una necessitat perquè els [[barons]] poguessin exercir el control de llurs extensos dominis.<ref name="DretPúblic123"/>
==Les funcions del batlle==
 
A casa nostra el batlle era un oficial d'espasa quedelegat representavaper un senyor feudal en una localitat concreta: que podia ser una ciutat, un poble, un [[terme castral]] o fins i tot un conjunt de llogarrets. Es podia donar el cas que un batlle delegués la seva funció en algun subbatlle (''subbajuli'') creant un subbatllia, per exemple a la part més allunyada del seu territori.<ref name="Diccionari"/><ref name="DretPúblic123"/>
 
Com a administrador del [[patrimoni]] del seu senyor feudal, sovint era ellel batlle qui encarregava en [[emfiteusi]] les terres del seu amo a una família local.<ref name="Diccionari"/> Igualment s'encarregava de cobrar les diverses [[cens|rendes]] que extreia de la població: per exemple el cens de l'emfiteusi, el [[lluïsme]]...<ref name="Diccionari"/> També era, a la pràctica, qui obligava a la pagesia local a fer diversos serveis personals aen benefici del senyor feudal, com ara arreglar camins, i a complir els «[[drets del castell]]».<ref name="DretPúblic90">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 90 i 141</ref>.<ref name="Diccionari"/>
 
LCom a jutge ordinari dels plebeus, l'altra funció principal del batlle era impartir [[justícia]] en primera instància i en nom del senyor, jatant pel que teniafa tanta la jurisdicció civil, com a la criminal en aquella batllia. Si així li ho encomanava el seu senyor, també podia arribar a impartir la [[justícia penal]], però per norma general els batlles no tenien jurisdicció sobre aquells casos castigats amb la [[pena capital]].<ref name="Diccionari"/> Tampoc tenien jurisdicció sobre els estaments privilegiats, que eren causes que pertocaven al [[veguer]].<ref name="DretPúblic123"/>
 
===Batlle senyorial===▼
Un batlle senyorial defensava exclusivament els interessos de llur senyor feudal en una localitat. Normalment gestionava el [[patrimoni]] d'aquell cobrant els censos que li havien de pagar les famílies pageses. Si era el cas, a la vegada impartia aquella jurisdicció que el seu senyor posseís en aquella localitat.
 
Però cal tenir en compte que a l'edat mitjana la pràctica habitual de la [[infeudació]] d'un mateix feu provocava a vegades l'existència de més d'un senyor feudal en una mateixa localitat, i per tant l'existència de més d'una jurisdicció es traduïa també en la presència de més d'un batlle, cadascun representant interessos diferents.{{Nota ref|Un exemple paradigmàtic fou Andorra, a on els conflictes entre el [[Bisbe d'Urgell]] i el [[comte de Foix]] pel domini de les valls començaren a resoldre's a partir del pacte dels [[Pariatges d'Andorra]] entre ambdós senyors feudals. Aquests establien que els batlles de les dues parts impartirien la justícia «en comú i alhora» (''comuniter et simul'').<ref name="Història310">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 310-311</ref> |grup=n.|nom=1}} La realitat podia ser tant complexa com ho fossin les successives infeudacions: tampoc era estrany que, a més del batlle jurisdiccional que impartís la justícia local en nom d'un senyor, hi hagués també un '''batlle del sac''' (o més) que simplement cobrava les rendes a què tenia dret un altre senyor feudal.<ref name="Història307"/><ref name="DretPúblic123"/>
 
La principal diferència delentre el batlle baronial ambi el batlle reial era que el primer no tenia la potestat de gestionar les [[regalies]], que en principi eren pròpies del sobirà.▼
===Batlle reial===
 
i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també enEn els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.▼
 
▲i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
Amb els [[Decrets de Nova Planta]], s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de [[batlle municipal]].
 
▲===Batlle senyorial===
 
▲La principal diferència del batlle baronial amb el batlle reial era que no tenia la potestat de gestionar les [[regalies]], pròpies del sobirà.
 
Per tant, en essència gestionava el patrimoni del senyor feudal i impartia aquella jurisdicció que el seu senyor tingués en aquell lloc. En els moments més reculats de l'edat mitjana, també era el batlle qui solia imposar a la pagesia el compliment dels «[[drets del castell]]».<ref name="DretPúblic90">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 90 i 141</ref> La pràctica habitual de la [[infeudació]] d'una mateixa localitat provocava a vegades l'existència de més d'un senyor feudal, cadascun dels quals posseïa sobre aquell lloc uns drets i unes jurisdiccions diferents que havien de ser defensades. Aquesta realitat es traduïa amb la possible presència de més d'un batlle en una mateixa localitat representant interessos diferents: per tant, no era estrany que a més a més del batlle jurisdiccional que impartia la justícia local, hi hagués també un (o més) '''batlle del sac''' limitat a cobrar les rendes del seu senyor.<ref name="DretPúblic123"/>
 
==El batlle a l'Europa medieval==
 
Durant l'[[Antic Règim]] [[França|francès]], era el representant de l'autoritat del rei o del príncep, encarregat de fer aplicar la justícia i controlar l'administració en nom seu.<ref name="Hidalgúía">{{ref-llibre |títol=Hidalgúía |url=http://books.google.cat/books?id=-fk8AQAAIAAJ&q=Bailli&dq=Bailli&hl=ca&ei=Vai7TePwLsms8QPLzvS_BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA|any=1960}}</ref>
Les terres sota la jurisdicció d'un batlliu són la batllia. A [[Suïssa]], durant l'Antic Règim, el batlliu era el governador d'un [[Prebost|prebostat]] (''landvogt''). La funció de batlliu encara existeix, especialment a les [[illes Anglonormandes]]. S'anomenava batllius o batllius senyorials, als simples oficials de justícia senyorial, anomenats de roba llarga o petits batllius, per distingir-los dels batllius reals. També eren anomenats batllius alguns guardians d'un castell que servís de presó. A l'[[Orde de Malta]], es dóna el nom de batlliu als dignataris superiors, als comandants i inferiors als grans priors.
Linha 38 ⟶ 41:
*A la major part dels [[Països Catalans]] el terme batlle, o batle, és un sinònim idèntic al d'[[alcalde]].
*En canvi, a [[Andorra]] ha mantingut un sentit més pròxim a l'original, ja que es tracta d'un [[jutge de primera instància]]: [[Batlle (Andorra)]]
== Notes ==
{{Refbegin|2}}
<references group="n."/>
{{Refend}}
 
== Referències==
Linha 45 ⟶ 52:
 
* {{Ref-llibre |cognom=Alcover |nom=Antoni |autor= |enllaçautor=Antoni Maria Alcover i Sureda|cognom2= de Borja Moll |nom2=Francesc |autor2= |enllaçautor2=Francesc de Borja Moll |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol=BATLE o BATLLE |urlcapítol=http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=batle&Id=21227&search=batle |editor= |títol=Diccionari català - valencià - balear |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |traductor= |volum= |edició= |editorial= |lloc= |data=1993 |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn=8427300255 |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=DCVB}}
* {{Ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
 
* {{Ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}

* {{Ref-llibre |cognom=Ferro |nom=Víctor |autor= |enllaçautor=Víctor Ferro |editor= |títol=El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |traductor= |volum= |edició=2a reimpressió |editorial=Eumo Editorial |lloc=Vic |data=maig de 1999 (1a edició 1987) |mes= |any= |pàgina= |pàgines=606 |col·lecció= |isbn=84-7602-203-4 |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id=Dipòsit Legal: B-21.675-1999 |citació= |ref=Ferro}}
 
* {{Ref-llibre |cognom=de Riquer i Permanyer |nom=Borja (director) |autor= |enllaçautor=Borja de Riquer i Permanyer |cognom2=de Montagut Estragués |nom2=Tomàs |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol=Les institucions de govern |urlcapítol=https://www.enciclopedia.cat/ec-hp-0329401.xml |editor= |títol=Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans|títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |traductor= |volum=Volum 3 La forja dels Països Catalans segles XIII - XV |edició=1a edició |editorial= |lloc= |data=febrer de 1996 |mes= |any= |pàgina= |pàgines=295-311 |col·lecció= |isbn=84-7739-981-6 |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id=Dipòsit Legal: B.30.568-1995 |citació= |ref=Volum3}}
*
 
{{Commonscat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Batlle_(antic_règim)»