Maputxes: diferència entre les revisions

== Costums ==

Els maputxes es dividien antigament en famílies, dirigides per un cap de família; aquestes s'agrupaven en aldees, dirigides per un ''ülmen'' i un Consell d'Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un ''toqui'', i en cas de guerra, les tribus s'agrupaven en federacions, però sense unitat política estable, i amb l'única finalitat de defensar-se dels ''wingka'' ('enemics estrangers'). Practicaven la [[poligínia]], preferentment sororal, i el pagament de la núvia. El nombre d'esposes determinava el grau de riquesa, i se'n simulaven el rapte. Tenien successió patrilineal i residència patrilocal, així com estructura familiar extensa. Vivien en ''ruka'', cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, [[canya (planta)|canyes]] i branques d'arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d'una a vuit ruques). Fan música amb [[tambor]]s i [[trompeta|trompetes]] de canya i banya, anomenades ''[[trutruca]]''. No tenen escriptura pròpia, però els fets importants, els escrivien en nusos semblants als ''khipus'' o [[quipu]]s inques.

 

Els homes vestien el ''poncho'' i els dones el ''chamal'', una túnica llarga. La salutació era ''mari-mari'', i les visites eren cerimonioses: l'amfitrió convidava a entrar i anava repetint ''vellechi vei noconas o bé mu piqueimi'' ('així és, és veritat', etc.). Jugaven molt i feien apostes (''rau'') als daus, ''pilma'' o ''quechincague'', però el més curiós era la ''chueca'', baralla incruenta a crits com ''inche cai longo'' ('soc cap de gos') o ''inche cai aucatigue'' ('soc cos de roure'). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els ''adamapu'', amb fort respecte a les lleis jeràrquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ''ngillatun'', celebració comunal de pregàries.