Partit Liberal Conservador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 4:
El gran impulsor del sistema i del partit fou [[Antonio Cánovas del Castillo]] que aglutinà al seu entorn vells moderats, la majoria dels unionistes, progressistes constitucionals desenganyats de la [[Revolució de 1868|revolució del 68]], el mateix 1869 amb la pretensió de ser el continuador de l'antic [[Partit Moderat]]. El partit queda constituït el [[1875]] i tenia com a principals eixos la [[Alfons XII d'Espanya|Monarquia alfonsina]], la [[religió catòlica]], l'orde social i el [[sufragi censatari]]. La seva base social la formaven nobles, grans burgesos i importants terratinents.
 
Fins als darrers anys del [[segle XIX]] Cánovas del Castillo va ser la peça fonamental del Partit Conservador que s'enfrontà en la [[guerres carlines|guerra carlina]] i les guerres de Cuba. Després de l'assassinat de Cánovas la disputa dins el partit afavorí a [[Antoni Maura i Montaner|Antoni Maura]] que assumí la direcció desplaçant-ne [[Francisco Silvela]], cap del 1897 al 1903, fins a [[1909]]. La [[Setmana Tràgica]] porta una forta campanya contra Maura que porta a la seva dimissió com a president del govern i l'escissió del partit entre mauristes i idonis el 1913. El líder conservador dels anys 10 del [[{{segle |XX]]|s}} fou [[Eduardo Dato]] fins al seu assassinat. La proclamació de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] el [[1923]] va dissoldre el partit. Després de 1930 [[Gabino Bugallal y Araujo]] va intentar reconstruir el partit, però l'arribada de la [[Segona República Espanyola]] ho va frustrar.
 
El partit polític va desaparèixer el 1931.