Diferència entre revisions de la pàgina «Àrtic»

4 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
Manteniment de plantilles
m (thumb -> miniatura)
m (Manteniment de plantilles)
=== Clima ===
{{Article principal|Clima polar}}
El [[clima polar|clima àrtic]] es caracteritza per hiverns freds i estius frescos. La precipitació majoritàriament s'esdevé en forma de neu. La precipitació anual és inferior als 50&nbsp;cm a la major part del territori. Els forts vents sovint aixequen la neu creant la falsa il·lusió de nevades continuades. La temperatura mitjana a l'hivern pot arribar als -40&nbsp;°C. La mínima absoluta registrada és de prop de -67.8&nbsp;°C.<ref>{{ref-web|url=http://www.nationalgeographic.com/polarexploration/explore-poles.html |títol=Polar exploration - Weather in Arctic and Antarctic Regions |consulta=30 novembre 2009 |editor=National Geographic |llengua=anglès }}</ref> El clima a la costa àrtica, influït per l'oceà, presenta en general temperatures més càlides i nevades més fortes que les zones més fredes i seques de l'interior. L'[[escalfament global]] està provocant la reducció de l'àrtic i l'alliberament de metà acumulat a la superfície.
 
=== Flora ===
== Cooperació i política internacional ==
[[Fitxer:Polar bears near north pole.jpg|miniatura|[[Ós polar|Óssos polars]] al gel de l'[[oceà Àrtic]], prop del [[pol Nord]].]]
La regió àrtica és un centre d'interès polític internacional iniciant les seves cooperacions a les acaballes del segle XX. El Comitè de Ciència Internacional de l'Àrtida (IASC), el [[Consell Àrtic]],<ref name ="Buixade Farre 2014">{{ref-publicació|nom1=Albert |cognom1=Buixadé Farré |nom2= Scott R. |cognom2= Stephenson|nom3= Linling|cognom3=Chen|nom4=Michael |cognom4=Czub |nom5= Ying|cognom5=Dai |nom6=Denis |cognom6=Demchev |nom7= Yaroslav |cognom7=Efimov |nom8=Piotr |cognom8=Graczyk |nom9=Henrik |cognom9=Grythe |first10=Kathrin |last10=Keil |first11= Niku|last11=Kivekäs|first12=Naresh |last12=Kumar |first13=Nengye |last13=Liu |first14=Igor |last14=Matelenok |first15= Mari|last15=Myksvoll |first16=Derek |last16= O'Leary |first17=Julia |last17=Olsen |first18= Sachin|last18=Pavithran .A.P. |first19=Edward |last19=Petersen |first20=Andreas |last20=Raspotnik |first21=Ivan |last21=Ryzhov |first22=Jan |last22=Solski|first23= Lingling|last23=Suo|first24=Caroline |last24=Troein|first25=Vilena |last25=Valeeva|first26=Jaap |last26=van Rijckevorsel |first27=Jonathan |last27=Wighting |data= 16 octubre 2014 |títol=Commercial Arctic shipping through the Northeast Passage: Routes, resources, governance, technology, and infrastructure |publicació=[[w:en:Polar Geography|Polar Geography]] |volum= |exemplar= |pàgines= |editorial= [[w:en:Taylor & Francis|Taylor & Francis]] |doi= 10.1080/1088937X.2014.965769 |url=http://dx.doi.org/10.1080/1088937X.2014.965769 |consulta= 18 octubre 2014| llengua=anglès }}</ref> el Consell Euroàrtic de Barentsz (BEAC) i el seu consell regional han recopilat informació d'alta qualitat sobre l'Àrtida.
 
=== Reclamacions territorials ===
L'Àrtida és especialment vulnerable als efectes de l'[[escalfament global]], com s'ha fet evident els últims anys amb la fosa del mar de gel. Els models de predicció climàtics pronostiquen un escalfament més gran a l'Àrtida que la mitjana global resultant en una atenció internacional important a la regió. En concret, hi ha preocupació que la fosa de glaceres i altre gel de Groenlàndia contribueixi a un augment substancial del nivell del mar arreu del món. Existeix una gran diferència entre els diferents models de predicció sobre la desaparició del mar de gel àrtic. La meitat d'ells en preveuen la total o pràctica desaparició el setembre del 2100. Les prediccions es mouen, des del setembre del 2040 les menys optimistes, fins ben passat el 2100 les altres.<ref name="Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J 2007 1533–6"/>
 
El setembre de 2007 es va registrar la menor extensió del mar del gel amb una disminució del 39% respecte a la mitjana d'extensió del 1979 al 2000.<ref>{{ref-web|url=http://nsidc.org/sotc/sea_ice.html |títol=Sea Ice |consulta=30 novembre 2009 |editor= The National Snow and Ice Data Center |llengua=anglès }}</ref>
 
L'actual disminució de l'Àrtida també preocupa pel possible alliberament de [[metà]] emmagatzemat al [[permagel]]. El metà és un gas causant de l'[[efecte d'hivernacle]] i anteriors alliberaments de metà s'han relacionat amb l'[[extinció permiana]] i al [[màxim tèrmic del Paleocè-Eocè]] quan va produir-se un augment brusc de les temperatures.
Preocupacions pels efectes perjudicials a banda, algunes oportunitats potencials també han aclaparat l'atenció. Cal tenir present però que aquests possibles avantatges serien menors al dany provocat per un escalfament global si s'assolís un punt de no retorn. La fosa del gel està fent possible que el [[pas del Nord-oest]], la ruta marítima que connectaria l'[[oceà Pacífic]] i l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] per aigües canadenques, sigui més navegable i augmenta la possibilitat que la regió àrtica esdevingui una ruta comercial principal. A més a més, hom creu que el fons marí de l'Àrtic conté importants jaciments de petroli que serien més accessibles si el gel que els cobreix es fongués. Aquests factors han portat recentment a debats internacionals sobre quines nacions podrien reclamar sobirania o propietat d'aquestes aigües de l'Àrtic.
 
Segons l'informe anual del 2008 de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA, en anglès) continuen havent-hi evidències clares, i en alguns casos dramàtiques, d'un escalfament generalitzat del sistema àrtic.<ref>{{ref-web|url=http://www.noaanews.noaa.gov/stories2008/20081016_arcticreport.html |títol=Annual Arctic Report Card Shows Stronger Effects of Warming |consulta=30 novembre 2009 |editor=National Oceanic and Atmospheric Administration |llengua=anglès }}</ref>
 
Des de la dècada de 1960 fins al 2017 ha perdut el 40% de la massa de gel.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}
985.987

modificacions