Energia fosca: diferència entre les revisions

Les supernoves del tipus Ia proporcionen l'evidència directa més important de l'existència de l'energia fosca. A causa de l'expansió de l'univers, totes les [[galàxia|galàxies]] llunyanes s'allunyen aparentment de nosaltres, mostrant un [[desplaçament cap al roig]] en l'espectre lluminós a causa de l'[[efecte Doppler]]. Aquest desplaçament ens indica l'edat d'un objecte llunyà de manera proporcional, però no absoluta. Per exemple, estudiant l'espectre d'un [[quàsar]] podem saber si es va formar quan l'univers tenia un 20% o un 30% de l'edat actual, però no podem saber l'edat absoluta de l'univers. Per a això, cal mesurar amb precisió l'expansió cosmològica. El valor que representa aquesta expansió en l'actualitat s'anomena ''[[constant de Hubble]]''. Per a calcular aquesta constant fem servir indicadors o «fars» estàndard, determinats objectes astronòmics amb una relació entre distància i [[magnitud absoluta]] coneguda i ben determinada. Les supernoves del tipus Ia són un d'aquests fars estàndard, a causa de la seva gran magnitud absoluta, cosa que possibilita que es puguin observar fins i tot en les galàxies més llunyanes. El 1998, diverses observacions d'aquestes supernoves en galàxies molt llunyanes (i per tant, joves) van demostrar que la constant de Hubble no és tal, sinó que el seu valor varia amb el temps. Fins a aquest moment, es creia que l'expansió de l'univers es frenava a causa de la força gravitatòria; tanmateix, es va descobrir que s'accelerava, per la qual cosa hom va deduir que havia d'existir alguna mena de força que provoqués aquesta acceleració.

 

 

== Naturalesa de l'energia fosca ==