Llanxes de desembarcament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions al text de l'article. Part 5, fins Llanxes de desembarcament especials...
m Correccions al text de l'article. Part 6, fins "Estats Units" Inserció de referències del article original.
Línia 8:
Per poder arribar fins a la [[platja]] objectiu, les llanxes de desembarcament estan motoritzades, tenen un fons pla i la proa és una rampa plana que es podia baixar fent de pont perquè les tropes i vehicles en poguessin sortir. Aquestes llanxes es governen des de la popa, fan ràpids desplaçaments de pocs centenars de metres i la seva navegació és inestable.
 
<br />
== Origen ==
 
== Història ==
En els dies de la navegació a vela, els [[Bot|bots auxiliars]] de la nau eraportadora eren usats per lesfer tasques de desembarcament. Aquests bots a rem eren suficients, per transportar els [[Infanteria de marina|infants de marina]] ([[infanteria lleugera]]), en campanyes aen llunyanes [[Colònia (divisió administrativa)|colònies]] contra els oponents natius. Amb el propòsit de recolzar les operacions amfíbies durant el desembarcament a [[Pisagua]] i transportar significatives quantitats de càrrega i desembarcar les tropes directament en una costa no preparada, el govern de Xile va construir barcasses de fons pla per les operacions de desembarcament amb les quals varen transportar 1.200 homes en el primer desembarcament i 1.800 homes per al segon desembarcament.
 
A la [[Guerra del Pacífic (1879-1883)]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Valdivieso Ariztía|nom=Rafael|títol=El problema de Tacna y Arica y la paz con Perú|url=|edició=|llengua=castellà|data=1985|editorial=Andrés Bello|lloc=Santiago de Xile|pàgines=90|isbn=}}</ref> entre Xile i Bolívia i el Perú, amb el propòsit de recolzar les operacions amfíbies de tropes xilenes durant el [[desembarcament a Pisagua]] (1879) i transportar significatives quantitats de càrrega per desembarcar les tropes directament en una costa no preparada amb anticipació<ref>{{Ref-llibre|cognom=Robles Diez|nom=Enrique|títol=La Guerra del Pacífico. Partes oficiales . La Campaña de Tarapacá 1879|url=|edició=|llengua=castellà|data=2009|editorial=Estudios Americanos|lloc=|pàgines=174-176|isbn=}}</ref>, el govern de Xile va fer construir barcasses de fons pla per les operacions de desembarcament amb les quals varen transportar 1.200 homes en el primer desembarcament i 1.800 homes per al segon desembarcament.
 
==== Noves necessitats ====
[[Fitxer:Anzac_Beach_4th_Bn_landing_8am_April_25_1915.jpg|miniatura|Platja Anzac, Gallipoli. 25 d'abril de 1915.]]
[[Fitxer:14. La playa de Morro Nuevo en los días del desembarco.jpg|miniatura|14. Barques de desembarcament a la platja del 'Morro Nuevo' any 1925]]
 
No obstant això durantDurant la [[Primera Guerra Mundial]], la mobilització en massa de tropes equipades amb armes de tir ràpid va convertir ràpidament a aquells vaixells en obsolets. Al febrer de 1915 es van impartir ordres per al disseny d'embarcacions de desembarcament construïdes específicament per a aquest propòsit. Es va crear un disseny en quatre dies que va resultar en una comanda de 200 ''Lighters X'' (en català: Lleugers X) amb una proa en forma de cullera per encallar-se a les platges i deixar caure una rampa frontal. El seu primer ús va ocórrerser després que aquestes embarcacions van ser remolcades al [[Mar Egea|mar Egeo]] i es van emprar reeixidament en els desembarcaments del 6 d'agost ena la badia de Suvla, durant la [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|batalla de Galípoli]].
En els dies de la navegació a vela, els bots de la nau era usats per les tasques de desembarcament. Aquests bots a rem eren suficients, per transportar els [[Infanteria de marina|infants de marina]] ([[infanteria lleugera]]), en campanyes a llunyanes [[Colònia (divisió administrativa)|colònies]] contra els oponents natius. Amb el propòsit de recolzar les operacions amfíbies durant el desembarcament a [[Pisagua]] i transportar significatives quantitats de càrrega i desembarcar les tropes directament en una costa no preparada, el govern de Xile va construir barcasses de fons pla per les operacions de desembarcament amb les quals varen transportar 1.200 homes en el primer desembarcament i 1.800 homes per al segon desembarcament.
 
==== Rússia ====
No obstant això durant la [[Primera Guerra Mundial]], la mobilització en massa de tropes equipades amb armes de tir ràpid va convertir ràpidament a aquells vaixells en obsolets. Al febrer de 1915 es van impartir ordres per al disseny d'embarcacions de desembarcament construïdes específicament per a aquest propòsit. Es va crear un disseny en quatre dies que va resultar en una comanda de 200 ''Lighters X'' (en català: Lleugers X) amb una proa en forma de cullera per encallar-se a les platges i deixar caure una rampa frontal. El primer ús va ocórrer després que aquestes embarcacions van ser remolcades al [[Mar Egea|mar Egeo]] i es van emprar reeixidament en els desembarcaments del 6 d'agost en Suvla, [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|batalla de Galípoli]].
La [[Marina Imperial Russa]] va seguir construint una sèrie de barcasses de motor per desembarcament però es van demostrar massa petites i poc dignes per al seu previst teatre d'operacions al [[Mar Negra|Mar Negre]]. Estaven destinats als desembarcaments previstos al [[Mar de Màrmara]], però, en lloc d'això, es va dissenyar una nova classe, basada en el patró generalitzat dels vaixells de vapor mercants del Mar Negre. Normalment eren molt lleugers a la proa, tenint tota la seva maquinària concentrada a la popa, cosa que permetia fer una fàcil entrada en platjes a qualsevol costa que tingués una suau inclinació i, sovint, eren equipades amb una rampa a proa per fer ràpida la descàrrega. Això va donar lloc a una classe, de nom Elpidifor, de 1.500 tones i de 1.500 CV, anomenada així per ser el nom d'un comerciant, Elpidifor Paramonov. Amb un [[calat]] de 1,8 m i equipats amb tancs de llast i el casc reforçat per seguretat, podien desembarcar 1.000 soldats a pràcticament qualsevol platja. Si bé els desembarcaments per als quals van ser creats mai no van ocòrrer, els vaixells van resultar força útils i van tenir una llarga vida donant suport a la Campanya del Caucas i més endavant com a transportadors de mines, barques amb canons i pel servei de transport.
 
==== Espanya ====
El desembarcament de 13.000 infants de marina<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alàez Rodríguez|nom=Octavio|article=La lección logística de Alhucemas|publicació=Revista General de la Marina|url=|data=|pàgines=570}}</ref> de l'Exèrcit Espanyol a la badía [[Desembarcament d'Alhucemas|d'Alhucemas]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Carr|nom=Raymond|títol=España 1808 1939. Versió castellana de l'original anglès.|url=|edició=1a|llengua=castellà|data=1969|editorial=Ariel|lloc=Barcelona|pàgines=551|isbn=84-344-2418-5}}</ref> (1925), a la costa del Marroc, es va fer usant barcasses comprades a Gibraltar que havien participat en el desembarcament britànic a Gallipoli deu anys abans.[[Fitxer:NL_LCVP_III.JPG|miniatura|Llanxa de desembarcament holandesa.]]
 
==== Gran Bretanya ====
Els ''X Lighters'', anomenats pels soldats 'escarabats', desplaçaven 135 tones i estaven basats en les [[Barcassa|barcasses]] londinenques de 32,20&nbsp;m de llarg, 6,4&nbsp;m d'ample i 2,29&nbsp;m de [[calat]]. Els motors usaven normalment petroli. Els britànics van usar cinc d'aquestes embarcacions durant l'evacuació de Dunkerque.
[[Fitxer:Approaching_Omaha.jpg|miniatura|Llanxa de desembarcament usada durant la [[Operació Overlord|Invasió de Normandia]] en la [[Segona Guerra Mundial]].]]
 
Linha 27 ⟶ 35:
 
Es van fabricar llanxes de desembarcament motoritzades (en anglès: ''Motor Landing Craft'') per a Royal Navy britànica l'any 1920, que podien dipositar directament a la platja carros de combat. Des de l'any 1924 la motorització va ser usada a llanxes de desembarcament en els exercicis anuals de desembarcaments amfibis. Posteriorment, es coneixia com a ''Landing Craft, Mechanized (LCM)'' (Llanxa de Desembarcament, Mecanitzada). Durant la dècada de 1930, l'Exèrcit Britànic va fer exercicis d'assalt amfibi[[Divisió militar|.]] Després d'una recerca realitzada pel Centre d'Entrenament i Desenvolupament (en anglès: Inter-Service Training and Development Centri) l'any 1938 va ser dissenyada una embarcació usada per al desembarcament d'infanteria, la ''llanxa de desembarcament d'assalt'' (en [[anglès]]: ''Landing Craft Assault'') i un nou disseny per desembarcar un [[Tanc|tanc (carro de combat)]], la ''Llanxa de Desembarcament Mecanitzada'' (en [[anglès]]: ''Mechanized Landing Craft'' (o LCM 1).
 
L'any 1920, els britànics van produir el Motor Landing Craft, basant-se en la seva experiència amb el transport blindat inicial "Beetle". L'embarcació podria dipositar un tanc mitjà directament sobre una platja. Des de 1924 s'utilitzava en exercicis anuals de desembarcament amfibi<ref>{{Ref-llibre|cognom=Buffetaut|nom=Yves|títol=D-Day Ships|url=|edició=|llengua=|data=1994|editorial=Naval Instituten Press|lloc=Annapolis, Mariland, EUA|pàgines=|isbn=1-55750-152-1}}</ref>. Es va construir un prototip de desembarcament motoritzat l'any 1926<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bruce|nom=Colin|títol=Invaders|url=|edició=|llengua=anglès|data=1999|editorial=Chatham Publishing|lloc=Londres, Regne Unit|pàgines=|isbn=1-84067-533-0}}</ref>.
 
==== Estats Units d'Amèrica del Nord ====