Fecial: diferència entre les revisions

La creació de la figura dels ''fecials'' és atribuïda majoritàriament a [[Numa Pompili]], un rei de caràcter pacifista, el qual els hauria ideat com a negociadors en cas de conflicte, inspirats pels déus, per tal d'esgotar tots els recursos abans d'arribar a una declaració de guerra.<ref>[[Plutarc]]: "Vides paral·leles: Numa" IV,7; XII,3</ref> Encara que algunes llegendes també citen a [[Tul·li Hostili]] i a [[Anc Marci]] com a creadorcreadors dels fecials, però sisí que se sap del cert que existia un cos anàleg a la ciutat d'[[Alba Longa]].<ref>[[Titus Livi]]: "Ab Urbe Condita"; I,24</ref> A partir de Livi es dedueix que el dret atorgat als fecials va néixer d'una demanda feta pels ''[[Eques]]'', els habitants d'una ciutat situada al nord-est de Roma. En el llibre primer de la seva obra ''abAb Urbeurbe Conditacondita'' explica l'adopció per part del rei Anc Marci de la figura dels fecials per fer-se'n càrrec de les compensacions requerides pels ''eques'' pels danys causats pels [[llatins]] i romans. Segons aquesta tradició s'apropava als límits d'un altre poble, plantava una asta (''pilum'') ensangonatensangonada i després de recitar unes paraules rituals la llançava cap al territori enemic.<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" 1, 24; 32</ref>

N'hiHi havia 20 fecials, entre els quals un era nomenat ''paterPater patratus Populipopuli Romaniromani'' (del verb ''patrare'', «fer un jurament»),<ref>A. Strobach, "Plutarch und die Sprachen", 1997,p. 78; R.E. Mitchell, "The definition of patres and plebs: an end to the struggle of the orders", en K.A. Raaflaub, "Social struggles in archaic Rome: new perspectives on the conflict of the orders", 2005, p.128-167, esp. 143.</ref> quei era el portaveu oficial del ''Collegium'' i l'únic amb dret a trencar o sancionar tractats. En cas de declaració de guerra a un poble que compartia fronteres amb Roma hi anava aquest ''pater patratus'', però si era més lluny s'enviava una delegació de dos o quatre fecials.

Els fecials també eren garants dels acords sota jurament i es castigava amb duresa els qui no complien amb la paraula donada, en particular, amb els desertors de guerra.<ref>[[Aule Gel·li]]: "Noctes Atticae"; XVI,4</ref> Eren també els defensors de la dignitat i de l'orgull de Roma fins al punt de ser identificats amb la pròpia ''Urbs''. Qualsevol ofesaofensa contra la ciutat havia d'obtenir satisfacció, i si no fos possible a través de la negociació, (passats uns 33 dies sense obtenir resposta de la demanda de compensacions) es feia una proposta de guerra davant dels déus; per tant eren símbol de justícia i de legitimació de la guerra.