Llanxes de desembarcament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions al text de l'article. Part 6, fins "Estats Units" Inserció de referències del article original.
m Correccions al text de l'article. Part 7, a Vaixell especial...
Línia 13:
En els dies de la navegació a vela, els [[Bot|bots auxiliars]] de la nau portadora eren usats per fer tasques de desembarcament. Aquests bots a rem eren suficients per transportar els [[Infanteria de marina|infants de marina]] ([[infanteria lleugera]]), en campanyes en llunyanes [[Colònia (divisió administrativa)|colònies]] contra els oponents natius.
 
A la [[Guerra del Pacífic (1879-1883)]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Valdivieso Ariztía|nom=Rafael|títol=El problema de Tacna y Arica y la paz con Perú|url=|edició=|llengua=castellà|data=1985|editorial=Andrés Bello|lloc=Santiago de Xile|pàgines=90|isbn=}}</ref> entre Xile i Bolívia i el Perú, amb el propòsit de recolzar les operacions amfíbies de tropes xilenes durant el [[desembarcament a Pisagua]] (1879) i transportar significatives quantitats de càrrega per desembarcar les tropes directament en una costa no preparada amb anticipació<ref>{{Ref-llibre|cognom=Robles Diez|nom=Enrique|títol=La Guerra del Pacífico. Partes oficiales . La Campaña de Tarapacá 1879|url=|edició=|llengua=castellà|data=2009|editorial=Estudios Americanos|lloc=|pàgines=174-176|isbn=}}</ref>, el govern de Xile va fer construir barcasses<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lopez Urrutia|nom=Carlos|títol=Guerra del pacifico,la (1879-1884)|url=|edició=1a|llengua=castellà|data=2003|editorial=Grupo Medusa|lloc=|pàgines=|isbn=978-1-4357-1183-9}}</ref> de fons pla per les operacions de desembarcament amb les quals varen transportar 1.200 homes en el primer desembarcament i 1.800 homes per al segon desembarcament.
 
==== Noves necessitats ====
Línia 39:
 
==== Estats Units d'Amèrica del Nord ====
Els Estats Units van fer l'aproximació moderna a la guerra amb medis amfíbis entre l'any 1913 i a mitjans la dècada de 1930, quan l'Armada dels Estats Units i el seu [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Cos d'Infanteria de Marina]] es van interessar avoler establir bases militars ena països enemics, en temps de [[guerra]]; la Base Avançada (en anglès: Advanced Base Force) va evolucionar oficialment com "Força de Marines" (en anglès: Fleet Marine Force, FMF) l'any 1933. L'any 1939, durant exercicis de desembarcament, es va estudiar el potencial militar del disseny d'Andrew Higgins d'una llanxa motoritzada de petit calat. Aquestes llanxes, anomenades 'Llanxes de Higgins', van ser revisades i autoritzades per l'Oficina de Construccions i Reparacions Navals dels Estats Units. Ràpidament, les llanxes Higgins van ser desenvolupades en un disseny final amb una rampa i van ser construïdes en grans quantitats.
 
== Segona Guerra Mundial ==
<br />
 
==== Vaixell especialitzat pel desembarcament d’infanteria ====
Durant la segona guerra mundial, es van desenvolupar moltes embarcacions especialitzades en desembarcament, tant per a infanteria com per a vehicles. A novembre de 1938, el centre britànic de formació i desenvolupament (en anglès, [[Inter-Service Training and Development Centre]]) va proposar un nou tipus d’embarcacions per desembarcar<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Maund|nom=Leh|títol=Assault From the Sea|url=|edició=|llengua=anglès|data=1949|editorial=Methuen & Co. Ltd.|lloc=Londres. UK|pàgines=3-10|isbn=}}</ref>. Les seves especificacions eren: tenir un pes de menys de deu tones de desplaçament, per poder transportar els trenta-un homes d’un pelotó de l’exèrcit britànic i cinc tècnics d’assalt o senyalitzadors, i ser tan poc profundes com per que, al desembarcar, els soldats nomès s'enfonsessin dins l'aigua fins als genolls<ref name=":0" />.
 
<nowiki>***********************************************</nowiki>
 
J. S. White va construir un prototip sobre el disseny de Fleming. Vuit setmanes més tard es feien proves al riu Clyde. Tots els dissenys d’embarcacions de desembarcament havien de cumplir un compromís entre dues prioritats divergents; les qualitats que fan un bon vaixell de mar són oposades a les que fan que una embarcació sigui apta per a la platja. L'embarcació tenia un casc construït de taulons de caoba de doble diagonal. Els costats eren forjats amb armadura "DIHT" de 10 lliures, un acer tractat tèrmicament a base d'acer D1, en aquest cas, Resista ¼ de Hadfield.
 
Els ginys de desembarcament d'assalt (Landing Craft Assault, en anglès) va seguir sent el vaixell de desembarcament britànic i de la Commonwealth més comú a la Segona Guerra Mundial i el vaixell més senzill admès als llibres de la Royal Navy el dia de D. Abans de juliol de 1942, aquestes embarcacions eren conegudes com "Assault Landing Craft" (ALC), però després s'utilitzava "Landing Craft; Assault" (LCA) per adaptar-se al sistema conjunt de nomenclatura EUA-Regne Unit.
 
<nowiki>***********************************************</nowiki>
 
Les llanxes de desembarcament (en anglès: Landing Craft Navigation, LCN) de nou tones van ser usades pels [[Marines Reials|Royal Marines]] i pel [[Special Boat Service]] per explorar llocs de desembarcament.