|
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}}, 1758
}}
L''''aladroc''' o '''seitó''' (''Engraulis encrasicolus'') és una [[espècie]] de [[Peixos|peix]] [[teleosti]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[engràulids]], que es consumeix sovint en conserva d'aigua i sal, prenenti pren el nom d''''anxova'''. Per extensió, l'aladroc és el nom corrent que reben les anxoves aen diversos llocs dels [[Països Catalans]], com ara aen zones del [[País Valencià]] i el sud de [[Catalunya]].
En volum, és el peix més capturat a Catalunya, i representa més d'un terç del total, amb una captura de 10 .383,7 tones l'any 2015.<ref>{{Ref-web|títol=Seitó|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_estadistiques_pesca_subhastada/dar_captures_especies/seito/|consulta=2020-01-19 |editor=Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya|data=|nom=Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya}}</ref>
== Descripció ==
Els peixos de la família Engraulidae són petits, generalment al voltant dels 15 centímetres de llarg; el color varia des del blau fosc fins al gris clar, però presentensolen generalmentpresentar una banda platejada als costats. Tenen aspecte fusiforme, coberti estan coberts de grans escates cicloides que es desprenen amb facilitat. El cap és gran, els ulls estan coberts per una fina pel·lícula, el morro és punxegut i la boca és molt ampla.
== Biologia ==
És una espècie marina que viu a les zones a prop de la costa en grans bancs. Tolera salinitats de 5 a 41 ppt i en algunes àrees entra en albuferes, estuaris i llacunes, especialment per [[Fresa de peix|fresar]]. EnA l'estiu té la tendència a pujar cap al nord i anar per aigües someressomes, mentre enque a l'hivern tendeix a baixar en aigües profundes. S'alimenta d'organismes del plàncton. La fresa es produeix d'abril a novembre, amb preferència alspels mesos més calorosos. Els ous són des de d'el·lipsoidals fins a ovals i van flotant en els primers 50 metres de profunditat fins que es trenquen enal cap de 24 o 65 hores. Es comercialitza fresc, salat, fumat, en conserva i congelat.<ref>{{ref-web|url=http://www.fishbase.org/summary/SpeciesSummary.php?id=66|consulta=30 desembre 2015|títol=Engraulis encrasicolus (Linnaeus, 1758)|obra=Fishbase}}</ref>
== Gastronomia ==
Una de les formes més conegudes de preparar les anxoves és en salaó. Entre les anxoves salades més conegudes cal mencionar les "[[Anxova de l'Escala|Anxoves de l'Escala]]".
Els peixos es confiten amb sal en els pots d'anxova. En elAl fons del pot ess'hi posaven els peixos esganyats i perfectament col·locats. Aquesta primera capa era empolvoradas'empolvora de sal. Sobre aquesta primera capa d'anxoves i sal, se n'hi posavaposa ununa altrealtra, igualment ordenada, i així successivament fins a arribar al coll del pot, que es tancavatanca amb un paper d'estrassa i es lligavalliga amb un cordill.
Les anxoves als pots s'han de deixar reposar als pots com a mínim un any o més abans d'obrir-les i no es poden remenar. En alguns llocs s'hi afegeixen grans sencers de [[pebre negre]] amb la sal alen el moment de la preparació per donar millormés bon gust al peix.<ref>[http://www.revistacambrils.com/index.php?c_columnista=14&c_columna=1030 Les anxoves]</ref>
Entre els plats famosos amb anxova famosos cal mencionaresmentar l'[[arròs amb pèsols i aladroc]] de [[Torrevella]], els "boquerones" de la cuina d'[[Andalusia]] i l'anxovada (una pasta d'anxoves triturades) occitana.
=== Olives farcides ===
Trossos menuts d'aladroc també es fan servir per farcir [[olives]]. Hi ha una màquina que els treu lael llavorpinyol, hi fica el trosset d'anxova i cobreix el forat amb un tros circular d'oliva.
== Vegeu també ==
| 