Polifonia (literatura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
traslladat de l'article polifonia i ampliat a partir de la wp anglesa. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Un dels exemples més coneguts de polifonia literària és la prosa de [[Dostoievski]]. Bakhtin va caracteritzar l'obra de Dostoievski com a polifònica, pel fet que, a diferència d'altres novel·listes, no sembla aspirar a una 'visió única', i va més enllà de descriure les situacions des de diversos angles. Dostoievski va crear [[novel·la|novel·les]] plenes de dramatismes, on deixa que es desenvolupin els punts de conflicte i els caràcters amb desigualtats fins a un insuportable crescendo (Els Germans Karamazov). Durant les seves descripcions la veu del narrador es fusiona imperceptiblement amb el to de la gent que està descrivint.
Un altre exemple de novel·la polifònica del segle XX és l'
==Referències==
| |||