Universitat de Cervera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Cap resum de modificació
Línia 54:
Els catedràtics foren establerts per la personal decisió del capità general, príncep de [[Albert Octavius t'Serclaes de Tilly|T'serclaes de Tilly]], que els va escollir entre els aduladors de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Les classes es van iniciar el dia 7 de gener de [[1715]] amb un èxit molt precari. En una carta del dia 12 de febrer de [[1715]] dels comissionats a [[Madrid]] manifestaven als regidors de la capital de [[Segarra]] la seva por a “que no fossin més nombrosos els catedràtics que els alumnes”.
 
Durant tres anys els estudis universitaris de Cervera van discórrer amb poca importància, però Felip V des de Segòvia va donar la seva primera aprovació oficial a la fundació de la '''Universitat de Cervera''', promulgant-ne el decret d'erecció l'11 de maig de [[1717]]. Aquest decret raona sumàriament els motius que han induït al rei a establir a Cervera la Universitat única de totes les terres del [[Principat de Catalunya]]; assenyala les rendes; les càtedres i les facultats que s'establiran en ella i les dotacions on el rei promet que les dotacions milloraran quan s'hagi desgravat el pressupost de l'edificació de la universitat que ja estava planejada, anul·la tots els altres estudis superiors existents a Catalunya. La Universitat de Cervera era un fet, el [[1717]], com era un fet la destrucció massiva de totes les altres de Catalunya, les rendes de les quals eren adjudicades a la nova acadèmia borbònica.<ref>(FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, págpàg 11-13).</ref>
 
La primera nòmina de catedràtics de la '''Universitat de Cervera''', que va perseverar de nomenament reial de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fins que l'any [[1725]] fou convocada la primera oposició, va ser aquesta:
Línia 63:
* ''Facultat de Filosofia'': Dues càtedres; la tomista adjudicada a un doctor de Calaf, i la suarista a un jesuïta.
* ''Humanitats'': Quatre càtedres de Gramàtica llatina i grega, i una de Retòrica, a càrrec totes dels jesuïtes i dotades per l'ajuntament cerverí.
La plantilla docent inicial comptava amb vint-i-quatre càtedres, amb nou de les quals regentades pel jesuïtes; la qual cosa, així com la presència que hi van anar mantenint els pares de la Companyia fins que fou expulsada dels territoris hispànics([[1767]]), va marcar la Universitat cerverina amb una evident influència jesuítica.<ref>(FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, págpàg 15-16)</ref>
 
==Cancellers==
Línia 133:
''Tant si és vila, com ciutat / Allò que se'n diu Cervera / De dins, el meu cor espera / Sortir-ne ben aviat''.
 
És cert que el municipi va especular per a enriquir-se a cavall de la Universitat i dels seus estudiants.<ref>(FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Episodis de la Història, Rafael Dalmau, Barcelona. 1970. Dipòsit legal B. 2703-1970, págpàg 44-49)</ref>
 
== Dies festius ==