Polarització electromagnètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Astronomia: eliminant enllaç intern inserit |
m →Tecnologia: correcció |
||
Línia 114:
La polarització en l'atmosfera va ser estudiada als anys 1950, navegant prop dels pols del [[Camp magnètic terrestre]] quan ni el sol ni les estrelles eren visibles (per exemple en un dia ennuvolat). S'ha suggerit, polèmicament, que els [[Vikings]] ja utilitzaven l'espat d'Islàndia per veure la direcció del sol en dies ennuvolats per orientar-se en les seves llargues expedicions a través de l'Atlàntic Nord entre els segles IX i X, abans de l'arribada de la brújula magnètica a Europa al segle XII. Un dels dispositius més ingeniosos de [[Charles Wheatstone]] va ser el [[rellotge polar]], exposat a la reunió de la [[British Association for the Advancement of Science]] l'any 1848.
La polarització també s'utilitza en les pel·lícules de [[Cinema 3D]], on les imatges són projectades, o bé per dos projectors diferents amb filtres de polarització orientats ortogonalment, o bé per un únic aparell que projecta ambdues imatges alternativament amb plans de polarització perpendiculars entre si mitjançant un [[Multiplexor i demultiplexor|Multiplexor]]. Les ulleres amb filtres polaritzadors orientats de manera similar als plans de polarització de les imatges projectades asseguren que cada ull rebi només la imatge correcta. De la mateixa manera, aquest efecte també és utilitzat per dur a terme projeccions [[Estereoscòpia|Estereoscòpiques]], ja que no és massa car de produir i permet realitzar visualitzacions d'alt contrast. En ambients on l'espectador es mou, com en simuladors, a vegades s'utilitza la polarització circular. Això permet que la separació de canals (corresponent a cada un dels ulls de l'obervador) no es vegi afectada per l'orientació de l'observador. L'efecte 3-D només funciona projectant la imatge sobre una pantalla
=== Art ===
| |||