Batlle (antic règim): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Referències: columnes ara automàtiques Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
El batlle aparegué a [[Catalunya]] durant l'[[alta edat mitjana]], cap a la fi del [[segle X]],{{Nota ref|No en va, és el segle X quan disminueixen les [[aprisió|aprisions]] espontànies per part de la pagesia, i també quan comencen a desaparèixer els [[alous]], fagocitats, o jurídicament degradats, o directament expropiats pels nobles i, sobretot, l'església.|grup=n.|nom=2}} després de l'aparició del [[veguer]]. Inicialment era un ofici que tenia la missió de tutelar o protegir certes persones (com ara menors d'edat o d'alguna manera incapacitades), o certs béns (castells, esglésies, viles, drets de tota mena...) en substitució d'un titular absent.<ref name="VolumIIIp307">[[#Volum3|Tomàs de Montagut, 1996]]: p. 307-309</ref> En definitiva, representava els interessos d'una altra persona en un lloc concret. L'ofici es va anar consolidant entre els segles X i [[segle XI|XI]] quan l'aristocràcia guerrera va patrimonialitzar les jurisdiccions locals durant la [[revolució feudal]]: els batlles passaren a ser una necessitat dels [[barons]] per poder exercir el control de llurs extensos dominis.<ref name="DretPúblic123"/> Amb aquesta finalitat, els senyors feudals ascendiren alguns pagesos oferint-los noves posicions com a batlles seus, o guerrers (''[[milites]]''), per tal de subjugar la resta de la pagesia.<ref name="VolumIIp41">[[#Volum2|Josep M. Salrach, «''Canvi social, poder i identitat''», 1998]]: p. [https://www.enciclopedia.cat/ec-hp-0201702c.xml 41] i [https://www.enciclopedia.cat/ec-hp-0201702d.xml 54-55]</ref> Mentre que la violència era exercida més aviat pel [[castlà]] i els altres [[cavallers]] mitjançant les temudes [[cavalcades]], el batlle esdevingué el gestor del nou botí feudal (els diversos [[mals usos]] i altres exaccions periòdiques) que vetllava perquè el seu senyor rebés la part que li pertocava, i la resta l'entregava als guerrers, que eren els que físicament vivien al [[castell]] de referència.<ref name="VolumIIp181">[[#Volum2|Víctor Farías, «''La ruptura feudal''», 1998]]: [https://www.enciclopedia.cat/ec-hp-0217801.xml p. 181-185]</ref>
A partir del [[segle XII]] la nova [[Casal d'Aragó|monarquia catalanoaragonesa]] va reorganitzar els seus representants territorials per institucionalitzar-los en una autèntica administració feudal. L'ofici de '''batlle reial''' va passar a ser arrendat a un capitalista (sovint un pagès benestant, un religiós d'alguna [[orde militar]], o un jueu de ciutat) mitjançant un contracte que podia ser d'un, dos o tres anys. Aquest arrendador avançava al rei els diners que s'estimava que recaptaria en aquella batllia en base als precedents dels batlles anteriors. Durant aquell període recaptava les rendes reials, però pel seu propi benefici. L'administració d'aquests batlles era sovint arbitrària i violenta, com testimonien les nombroses ''querimoniae'' o ''rancurae'' de la pagesia catalana relatant al comte-rei els nombrosos abusos de veguers i batlles. Un cop acabat aquell període, el batlle passava comptes amb els funcionaris reials de la cort: es comparaven els quaderns d'ingressos i despeses amb els [[capbreus]] que els enquestadors feien periòdicament de les propietats reials.<ref name="VolumIIp207">[[#Volum2|Martí Aurell, «''L'Estat feudal''», 1998]]: [https://www.enciclopedia.cat/ec-hp-0217801.xml p. 207-208]</ref>
==Les funcions del batlle==
Linha 15 ⟶ 16:
A casa nostra el batlle era un oficial d'espasa delegat per un senyor feudal en una localitat concreta: que podia ser una ciutat, una vila, un poble, diverses poblacions d'un [[terme castral]] o fins i tot un conjunt de llogarrets... Es podia donar el cas que un batlle delegués la seva funció en algun subbatlle (''subbajuli'') creant un subbatllia, per exemple a la part més allunyada del seu territori.<ref name="Diccionari"/><ref name="DretPúblic123"/>
Com a administrador del [[patrimoni]] del senyor feudal, sovint era el batlle qui encarregava
Com a jutge ordinari dels plebeus, l'altra funció principal del batlle era impartir [[justícia]] en
===Batlle senyorial===
Linha 28 ⟶ 29:
{{FixHTML|end}}
Un batlle senyorial (o '''batlle baronial''') defensava exclusivament els interessos de llur senyor feudal en una localitat. Normalment gestionava el [[patrimoni]] d'aquell exercint com a '''batlle del sac''', és a dir, recaptant els censos que les famílies pageses havien de pagar al senyor feudal. Si s'esqueia, a la vegada actuava com a '''batlle amb jurisdicció''', és a dir, com a oficial ordinari encarregat d'impartir aquella jurisdicció que el seu senyor posseís sobre els habitants d'aquella localitat.<ref name="VolumIIIp307"/>
Amb el temps, la complexitat de les seves funcions féu que els batlles es dotessin d'una cort pròpia composta d'oficials diversos (igual que les dels batlles reials): [[escrivans]], [[notaris]], recaptadors... Els grans senyors feudals, amb moltes propietats i jurisdiccions a la vegada, tenien al seu servei una multitud de batlles i sotsbatlles diferents: per coordinar-los podien nomenar un superior jeràrquic: el '''batlle general''', a imitació dels batlles generals del [[comte-rei]].<ref name="VolumIIIp307"/>
Linha 36 ⟶ 37:
===Batlle reial===
Amb el temps, els comtes van anar reforçant la seva autoritat reivindicant l'exclusivitat de les [[regalies]] i negant-les a qualsevol altre noble. A partir del [[segle XII]] la tendència es refermà amb el primer rei [[Alfons I]], que va reorganitzar l'administració del seu patrimoni. Això implicava unes funcions específiques pels batlles del rei, que passaven a tenir una jurisdicció diferent dels batlles senyorials.
En els municipis de jurisdicció reial (com Barcelona, Perpinyà, Palma, València, Tortosa...) era l'oficial governatiu principal que representava el sobirà. Tot i que les seves funcions podien haver quedat retallades pels privilegis que la [[Universitat (municipi)|universitat]] hagués obtingut del rei, malgrat tot era ell qui representava el sobirà a les corporacions municipals, i com a tal presidia en el seu nom les
El batlle reial capitalitzava els diversos drets del monarca:<ref name="VolumIIp207"/>
▲En els municipis de jurisdicció reial (com Barcelona, Perpinyà, Palma, València, Tortosa...) era l'oficial governatiu principal que representava el sobirà. Tot i que les seves funcions podien haver quedat retallades pels privilegis que la [[Universitat (municipi)|universitat]] hagués obtingut del rei, malgrat tot era ell qui representava el sobirà a les corporacions municipals, i com a tal presidia en el seu nom les seves sessions.
* Regalies: recaptava els diversos tributs del rei com la [[host]], la [[cavalcada]], l'[[alberga]], les [[lleudes]] i altres peatges, el [[bovatge]] i el [[monedatge]]. Al llarg de l'[[edat mitjana]] es va tendir gradualment a cobrar-los en metàl·lic. També es considerava una regalia l'explotació de les [[mines]], la [[sal]] i les [[fargues]] del Pirineu.
* les rendes feudals del patrimoni reial: censos, agrers, [[Tasca feudal|tasques]], [[qüestia|qüesties]]...
* el profit de les instal·lacions de monopoli reial: [[Molí fariner|molins]], [[Forn de pa|forns]]...
* els ingressos derivats de l'administració de justícia com a batlle: multes, taxes, empenyoraments...
* Durant l'edat mitjana] també recaptava les imposicions arbitràries arrabassades amb violència a la pagesia per part dels cavallers dels castells reials: ''toltas'' i ''forcias'' diverses. Sovint, eren l'ingrés més nombrós.
Amb els [[Decrets de Nova Planta]], s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de [[batlle municipal]].
Linha 70 ⟶ 80:
* {{Ref-llibre |cognom=Ferro |nom=Víctor |autor= |enllaçautor=Víctor Ferro |editor= |títol=El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |traductor= |volum= |edició=2a reimpressió |editorial=Eumo Editorial |lloc=Vic |data=maig de 1999 (1a edició 1987) |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn=84-7602-203-4 |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id=Dipòsit Legal: B-21.675-1999 |citació= |ref=Ferro}}
* {{Ref-llibre |cognom=de Riquer i Permanyer |nom=Borja (director) |autor= |enllaçautor=Borja de Riquer i Permanyer |cognom2=Salrach |nom2=Josep Maria|autor2= |enllaçautor2=Josep Maria Salrach |cognom3= Farías Zurita|nom3=Víctor |autor3= |enllaçautor3= |cognom4=Aurell i Cardona |nom4=Martí |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans|títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |traductor= |volum=Volum 2 La formació de la societat feudal |edició=1a edició |editorial= |lloc= |data=abril de 1998 |mes= |any= |pàgina= |pàgines=17-67 |col·lecció= |isbn=84-7739-980-8 |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id=Dipòsit Legal: B.30.568-1995 |citació= |ref=Volum2}}
* {{Ref-llibre |cognom=de Riquer i Permanyer |nom=Borja (director) |autor= |enllaçautor=Borja de Riquer i Permanyer |cognom2=de Montagut Estragués |nom2=Tomàs |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol=Les institucions de govern |urlcapítol=https://www.enciclopedia.cat/ec-hp-0329401.xml |editor= |títol=Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans|títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |traductor= |volum=Volum 3 La forja dels Països Catalans segles XIII - XV |edició=1a edició |editorial= |lloc= |data=febrer de 1996 |mes= |any= |pàgina= |pàgines=295-311 |col·lecció= |isbn=84-7739-981-6 |oclc= |bnf= |doi= |lccn= |id=Dipòsit Legal: B.30.568-1995 |citació= |ref=Volum3}}
|