Diferència entre revisions de la pàgina «Literatura infantil»

m
Correccions diverses (i encara n'hi ha més per fer)
m (neteja i estandardització de codi)
m (Correccions diverses (i encara n'hi ha més per fer))
[[Fitxer:Picturebook1.JPG|miniatura|Un infant fulleja un llibre infantil.]]
La '''literatura infantil''' és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per aals nensinfants. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i [[literatura juvenil]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.35|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
== El terme ==
* Es considera la literatura infantil com a "menor", en certa manera.
* Els nens poden llegir literatura adulta o adaptacions d'aquesta.
* No tots els llibres que s'ofertenofereixen per a infants són literatura infantil.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerrillo|nom=Pedro C.|títol=Literatura infantil y juvenil y educación literaria. Hacia una nueva enseñanza de la literatura|llengua=castellà|data=2007|editorial=Octaedro|lloc=Barcelona|pàgines=52|isbn=}}</ref>
 
== Els trets de la literatura infantil ==
Són molts els models descriptius proposats per a identificar la literatura infantil. Un dels més autoritzats en l'àmbit espanyol correspon a l'escriptor [[Miguel Delibes Setién|Miguel Delibes]], qui li va adjudicar tres característiques : tema adequat, linialitatlinealitat i brevetat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Delibes|nom=Miguel|article=Escribir para niños|publicació=CLIJ|exemplar= 61|data=1994|pàgines=16-17}}</ref>
 
Tot i això, l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència de trets específics recurrents, ja que la majoria de característiques que s'hi associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris dins la mateixa literatura infantil.
Si es considera que allò propi és la identificació del lector amb els personatges (nens i animals) sorgeixen, com a contraexemples, obres allunyades de l'experiència infantil i por conseqüent, dins la literatura adulta es troben gèneres com la [[faula]] o narradors que adopten la veu d'un nen.
 
Per als qui pensen que es tracta d'obres més curtes, se sol objectar l'existència de contes i microrrelats[[Microrelat|microrelats]], de la mateixa manera que es contraposa el [[còmic]] o la novel·la gràfica als qui afirmen que es tracta d'obres il·lustrades. Tampoc no és distintiva la funció moral o didàctica, ja que existeix tot un gènere adult de gran tradició que busca ensenyar i, a més, no tota la literatura infantil pretén transmetre un missatge ètic.
 
En definitiva, la manca de trets clars específics comporta que la divisió sorgeixi pel context d'aparició, com les col·leccions específiques o les indicacions d'edat a la contraportada. Aquestes edats varien segons els criteris editorials però, en general, s'accepten les següents divisions: prelectors, primers lectors (a vegades presenten una [[tipografia]] diferent) i fins als 10 i 12 anys, moment en què es passa a la literatura juvenil.
 
== Història de la literatura infantil ==
La crítica literària coincideix a considerar el naixement de la literatura infantil en paral·lel a la tradicióntradició oral: de la falda a la rondalla.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ros|nom=Roser|títol=Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir|url=|edició=|llengua=|data=1995|editorial=Pirene Educació|lloc=Barcelona|pàgines=15-24|isbn=}}</ref> Així, l'especialista Ana Garralón afirma que començar una históriahistòria de la literatura infantil des de l'aparició del llibre seria injust.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Garralón|nom=Ana|títol=Historia portátil de la literatura infantil|url=|edició=|llengua=|data=2001|editorial=Anaya|lloc=Madrid|pàgines=11|isbn=}}</ref>
 
El conte popular o rondalla seria una articulació per a infants del mite cosmològic fundacional, a partir del qual també es desenvoluparien, ja en l'àmbit de l'escriptura, les faules i els contes de fades.
Tot aquest corpus literari arriba als nostres dies gràcies a les recopilacions, en especial les de [[Charles Perrault]] i els [[Germans Grimm|Germans Jacob i Wilhem Grimm]]. Aquest darrers ja advertien l'any 1812 que els seu llibre no estava escrit pensant en els nens.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Grimm|nom=Wilhem|títol=Cuentos de la infancia y del hogar|url=|edició=|llengua=|data=1812|editorial=|lloc=Berlín|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
L'anomenada editaedat d'or de la literatura infantil es dónadona a la segona meitat del segle XIX a Anglaterra, quan la ciència i la fantasia es donen la mà en obres com la fonamental {{subratllat|''[[AliceAlícia inen Wonderlandterra de meravelles]]}}'' de Lewis Carroll. El 1904, J.M. Barrie publica el ja clàssic {{subratllat|''[[Peter Pan]]}}.'' Prèviament, l'ingent obra de [[William Blake]] i [[Charles Dickens]], les teories de la llibertat pedagògica i del nen anàrquic, així com el ''nonsense'' d'[[Edward Lear]] i l'aventura cientificista de [[Jules Verne]] havien aplanat el camí. A l'ÀmericaAmèrica Llatina destacarà la ''nursery'' de [[Rafael Pombo ]].
 
La renovaciónrenovació europea del conte moral arribarà amb el mite del nen de fusta: {{subratllat[[Les aventures de Pinotxo|Pinocchio}}Pinotxo]], de [[Carlo Collodi]]. Albert[[Mark Twain]], amb el seu anti-modelantimodel [[Les aventures de Tom Sawyer|Tom Sawyer]], i [[Louisa May Alcott|L.M. Alcott]], amb les seves modèliques donetes, ho faran als Estats Units.
 
La decadència de l'aventura clàssica, d'[[Robert Louis Stevenson|Stevenson]] a [[Rudyard Kipling|Kipling]], va donar pas a la literatura "de colles", amb [[Enid Blyton]] al capdavant.
 
La fantasia i la multiplicitat assoliran el seu clímax amb obres com {{subratllat|The''[[El Wonderfulmàgic Wizard of Ozz}}d'Oz]],'' de [[Lyman Frank Baum|L.F. Baum]], Ii {{subratllat|The''[[El Magicpastís Pudding}}màgic]],'' de [[Norman Lindsay]].
 
Al seu torn, la Ilil·lustració sense moral implícita de contes té els seus grans representants en Beatrix Potter, J. de Brunhoff (creador de Babar) i A.A. Milne (pare de Winnie-the-Pooh).
 
Entre els anomenats nous de la literatura infantil destaquen Lindgren, Nöstlinger, Härtling, Dahl, Sendak i Ende. Les seves obres introdueixen el concepte de vida íntima com a espai propi de la infància i una fantasia que no es justifica en el món empíric. El capgirament del conte infantil naixerà de l'enginy de Gianni Rodari.
 
A Catalunya, l'editorial La Galera va donar títols de rellevància, com són {{subratllat|[[El zoo d'en Pitus]]}}, de Sebastià Sorribas, o {{subratllat|La colla dels deu}}, de Joaquim Carbó.
 
El 1967, l'IBBY va declarar el dia 2 d'abril com a [[Dia Internacional del Llibre Infantil]], en commemoració del naixement de [[Hans Christian Andersen]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.ibby.org/awards-activities/activities/international-childrens-book-day|consulta=2020-04-01|títol=International Children's Book Day|llengua=anglès|editor=IBBY|data=}}</ref>
 
== Referències ==
1.988

modificacions