'''Miquel Bassols i Gelabert''' (1743–1810), nasqué a [[Mataró]], fill d'un passamaner provinent de [[Castell d'Empúries|Castelló d'Empúries]]. Havia estat escolà d'orgue a [[Banyoles]] (1775) i organista de [[La Selva de Mar]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Marquès|nom=Josep Maria|article=Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona|publicació=[[Anuario Musical]]|url=|data=54 (1999)|pàgines=116}}</ref> Va exercir l'organistia (1778-1779) i el magisteri de la capella de música de [[Basílica de Santa Maria de Mataró|Santa Maria de Mataró]] (1779-1810), on substituí a Jaume Arau. El seu caràcter controvertit provocà diversos enfrontaments amb l’organista i els músics. El 15 d’octubre de 1792, a ran de les diferències que els operaris de la capella de música mantenien amb el mestre de capella Miquel Bassols, el qual defensava que els cantors naturals de [[Mataró]] poguessin accedir a les cinc places de la cantoria de la parroquial a fi de “desempeñar el oficio de chantre”, se signà una nova concòrdia en la qual es van afegir dues noves places de xantre als efectius de la capella de música.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gregori i Cifré, Josep Maria - Cabot i Sagrera, Neus|nom=|títol=Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró|url=|edició=Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - Universitat Autònoma de Barcelona, 2010|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=9788449026256}}</ref>
